La present edició del llibre de l’estudiós Michel Chion és una versió revisada i ampliada del seu novedós llibre que es va publicar a l’estat espanyol vers 1988 – fa vint anys aquesta disciplina es podria dir que ni s’ensenyava - amb la intenció de contribuir a crear una pedagogia del guió. Avui resulta clar que un bon guió no neix espontàniament sinó que es fruit sovint de l’experiència i de l’estudi. El llibre transcendeix els manuals pràctics del sector afegint-hi investigacions pròpies i estudis de diversos guions de pel·lícules de tots els temps com a exemples vius plens d’encerts o errors. Tot i que al llarg dels anys s’ha estès el prejudici de que, al cap i la fi, ja no es poden inventar noves històries i arguments, el que sí és ben cert, és que el plaer de la narració persisteix i que l’encert en contar les idees està en els procediments pràctics i els usos a l’hora d’estructurar la narració i els seus ingredients.
El llibre consta de dos gran apartats. En el primer es fa un repàs a una selecció de catorze títols internacionals de diferents gèneres amb una sinopsis de l’argument i un estudi històric i analític de cada film. Entre aquestes catorze maneres de narrar, que s’inicia amb El testamento del doctor Mabuse ( 1933, Fritz Lang) i s’acaba amb Uzak (2003, Nuri Bilge Ceylan), hi trobem exemples de tota mena com El intendente Shanso (1955, Kenji Mizoguchi), La invasión de los ladrones de cuerpos (1956, Don Siegel), Taxi driver ( 1975, Martin Scorsese) o Pauline en la playa ( 1983, Eric Rohmer).
A la segona part s’ofereix un llistat pràcticament exhaustiu dels elements imprescindibles d’un guió com l’esbós dels personatges i els processos d’identificació amb l’espectador, els motius que els mouen, les tipologies, els ascendents socials, els dilemes o els antagonistes. Un capítol sencer també es dedica a estudiar l’estructuració del temps i la seva progressió amb els clímaxs, desenllaços, cops d’efecte, finals feliços o pessimistes, flashbacks o la composició d’escenes i seqüències. Un altre apartat respon als interrogants plantejats al voltant dels procediments narratius com els punts de vista, les el·lipsis, la veu en off, gags recurrents, falses pistes o moments de suspens. I un darrer capítol i no menys interessant és el referent als errors de guió com inversemblança, incredulitat, enganys, estancament, personatges mal dibuixats i com aquests aspectes també poden donar joc a esplèndides pel·lícules.
Aquesta imprescindible eina de cara als amants del cinema, estudiosos en general i guionistes en acció conté un apèndix final on es fa una descripció escena per escena com a exemple d’exercici convenient i entretingut de films com Como en un espejo ( 1961, Ingmar Bergman ) o els jocs cronològics com a nova fórmula estructural inscrits al costat d’un nou art de la conversació i la violència cínica i amoral en Pulp fiction ( 1993, Quentin Tarantino).
Cómo se escribe un guión (edición definitiva)
Autor: Michel Chion. Editorial Cátedra.
Col·lecció Signo e Imagen. Preu: 18’50 euros.
