La present edició del llibre de l’estudiós Michel
Chion és una versió revisada i ampliada del seu novedós llibre que es va publicar a l’estat
espanyol vers 1988 – fa vint anys aquesta disciplina es podria dir que ni s’ensenyava - amb la
intenció de contribuir a crear una pedagogia del guió. Avui resulta clar que un bon guió no
neix espontàniament sinó que es fruit sovint de l’experiència i de l’estudi. El llibre
transcendeix els manuals pràctics del sector afegint-hi investigacions pròpies i estudis de
diversos guions de pel·lícules de tots els temps com a exemples vius plens d’encerts o errors.
Tot i que al llarg dels anys s’ha estès el prejudici de que, al cap i la fi, ja no es poden
inventar noves històries i arguments, el que sí és ben cert, és que el plaer de la narració
persisteix i que l’encert en contar les idees està en els procediments pràctics i els usos a
l’hora d’estructurar la narració i els seus ingredients.
El llibre consta de dos gran apartats. En el primer es fa un repàs a una selecció de catorze
títols internacionals de diferents gèneres amb una sinopsis de l’argument i un estudi històric
i analític de cada film. Entre aquestes catorze maneres de narrar, que s’inicia amb El
testamento del doctor Mabuse ( 1933, Fritz Lang) i s’acaba amb Uzak (2003, Nuri
Bilge Ceylan), hi trobem exemples de tota mena com El intendente Shanso (1955, Kenji
Mizoguchi), La invasión de los ladrones de cuerpos (1956, Don Siegel), Taxi
driver ( 1975, Martin Scorsese) o Pauline en la playa ( 1983, Eric Rohmer).
A la segona part s’ofereix un llistat pràcticament exhaustiu dels elements imprescindibles d’un
guió com l’esbós dels personatges i els processos d’identificació amb l’espectador, els motius
que els mouen, les tipologies, els ascendents socials, els dilemes o els antagonistes. Un
capítol sencer també es dedica a estudiar l’estructuració del temps i la seva progressió amb
els clímaxs, desenllaços, cops d’efecte, finals feliços o pessimistes, flashbacks o la
composició d’escenes i seqüències. Un altre apartat respon als interrogants plantejats al
voltant dels procediments narratius com els punts de vista, les el·lipsis, la veu en off, gags
recurrents, falses pistes o moments de suspens. I un darrer capítol i no menys interessant és
el referent als errors de guió com inversemblança, incredulitat, enganys, estancament,
personatges mal dibuixats i com aquests aspectes també poden donar joc a esplèndides
pel·lícules.
Aquesta imprescindible eina de cara als amants del cinema, estudiosos en general i guionistes
en acció conté un apèndix final on es fa una descripció escena per escena com a exemple
d’exercici convenient i entretingut de films com Como en un espejo ( 1961, Ingmar
Bergman ) o els jocs cronològics com a nova fórmula estructural inscrits al costat d’un nou art
de la conversació i la violència cínica i amoral en Pulp fiction ( 1993, Quentin
Tarantino).
Cómo se escribe un guión (edición definitiva)
Autor: Michel Chion. Editorial Cátedra.
Col·lecció Signo e Imagen. Preu: 18’50 euros.
