UNA NOVA EDICIÓ DEL FESTIVAL DE CANNES AMB MÉS PRESÈNCIA CATALANA I ESPANYOLA QUE MAI
La present edició número 62, que s’obre de forma ben
original aquest dimecres dia 13 de maig gràcies a la darrera producció animada dels estudis
Pixar-Disney, Up, de Peter Docter, compta amb la presència més nodrida de cinema
espanyol i català de tota la història del festival. El manxec Pedro Almodóvar torna a la
competició amb Los abrazos rotos tot lluitant per la Palma d’Or al costat de la catalana
Isabel Coixet que presentarà també a concurs Mapa de los sonidos de Tokyo amb el
nostrat Sergi Lòpez al capdavant d’un repartiment internacional que compta amb l’actriu nipona
Rinko Kikuchi. Fora de competició es podrà veure la tercera cinta espanyola en un inesperat i
inaudit triplet a Cannes: la superproducció d’abast internacional Agora de Alejandro
Amenábar amb Raquel Weisz. Però en la secció oficial, si mirem la lletra menuda
corresponent al petit format del curtmetratge – que no vol dir pas un gènere menor - , ens
trobem amb el debut rere la càmera de l’actor català Àlex Brendemühl que tindrà l’honor
de competir amb Rumbo a peor.
I si rastregem les seccions paral·leles ens trobem que en el cartell de la Quinzaine des
reálisateurs apareix un homenatge explícit al cinema més atrevit i original a través de la
figura internacional del realitzador català Albert Serra qui va participar l’any passat
amb El cant dels ocells. Dins de la secció Semaine de la Critique destaquen els
realitzadors J. A. Bayona i Carlos Fresnadillo que han estat escollits com a padrins
d’aquesta secció històrica i presentaran el llargmetratge amb capital català Hierro de
Gabe Ibáñez. En aquest apartat apareix també un film realitzat en coproducció entre
Espanya i Uruguai Mal día para pescar de Álvaro Brecgner amb un esplèndid i
crepuscular paper de perdedor interpretat per Gary Piquer. Per acabar el seguici de presència
autòctona en el festival de Cannes també s’ha anunciat que es presentarà en el Mercat el nou
projecte cinematogràfic de terror Flatmate de Jaume Balagueró que es rodarà en
anglès i serà ambientat a Nova York, tot i que de moment es desconeix el repartiment.
Malgrat l’abast i la repercussió d’aquest mastodòntic i únic festival de cinema certificat un
cop més amb la rebuda de més de 1600 llargmetratges i 2600 curtmetratges, el cert és que la
crisi i els gustos cada vegada més estandarditzats i globalitzats del públic sobrevola
perillosament el sector i la pròpia vida dels festivals entregats a la causa del cinema
independent i d’autor. Tothom rep a bombo i platerets una nova fornada de Cannes, carregada
evidentment de lo més i millor del cinema, però pràcticament ningú ha pres en consideració la
carta del seu director on es vaticina una inexorable defunció d’aquest cinema tot i que se
segueix apostant de forma resistencialista per la creativitat de les perifèries i països
emergents com a via de renovament temàtic i estilíctic. Només cal constatar enguany la potent
bateria de cinema asiàtic – una selecció per caure de cul amb Park Chan-Wook, Brillante
Mendoza, Johnnie To, Tsai Ming-liang, Lou Ye o Ang Lee - que podria sacsejar l’endormiscat
panorama del cinema mundial ara que semblava que l’efervescent moda d’aquest cinema oriental
havia expirat. En canvi, el cinema nord-americà tindrà un únic representant, l’imprescindible
enfant terrible Quentin Tarantino que presentarà, de ben segur, l’excessiu film
Inglorius bastards. El festival comptarà en la seva secció oficial amb un pes decisiu
del cinema europeu – pràcticament la meitat dels títols – amb il·lustres noms com el britànic
Ken Loach, l’austríac Michael Haneke o el danès Lars Von Trie, i una nombrosa presència de
cinema del país amfitrió – Alain Resnais o Jacques Audiard - després que l’any passat el
francès Laurent Cantet guanyés amb La clase.
Fora de competició i al costat de Amenábar i la seva Ágora trobem Sam Raimi amb
Drag me to hell en una terrorífica sessió de mitjanit o el francès britanitzat
Michael Gondry amb L’epine dans le coeur o els filipins Adolfo Alix Jr i Raya
Martin amb Manila en projeccions especials. El cinema de qualitat no s’esgota en la
secció oficial sinó que s’escampa a d’altres apartats com la secció paral·lela Un certain
regard on trobarem el japonès Hirokazu Kore-eda, l’iranià Bahman Ghobadi, el romanès Corneliu
Porumboiu o el sud-coreà Bong Joon Ho. De ben segur que no hi ha paraules per descriure la
magnitud del festival i l’atracció que desvetllen totes les seccions es posa en evidència en la
inauguració de la Quinzaine des Réalisateurs a càrrec de Francis Ford Coppola amb el seu
film en coproducció amb Espanya,Tetro.
Cartell d'Up
lectures: 1355
Joan Millaret Valls (enviat especial Cannes 2009)
14 de maig de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Com m'agradaria estar a Cannes. Quin luxe!!!
Q.
15-05-2009
sembla un any espectacular
Marc
15-05-2009
Sens dubte és un dels millors programes que recordo a Cannes: Chan-wook, Haneke, Tarantino, Von Trier, Lee, Almodóvar, Coixet... buff!
Gerard
15-05-2009
aposto per una palma d'or a Heneke i el seu cinema intel·lectualment superior
