UNA NOVA EDICIÓ DEL FESTIVAL DE CANNES AMB MÉS PRESÈNCIA CATALANA I ESPANYOLA QUE MAI
La present edició número 62, que s’obre de forma ben original aquest dimecres dia 13 de maig gràcies a la darrera producció animada dels estudis Pixar-Disney, Up, de Peter Docter, compta amb la presència més nodrida de cinema espanyol i català de tota la història del festival. El manxec Pedro Almodóvar torna a la competició amb Los abrazos rotos tot lluitant per la Palma d’Or al costat de la catalana Isabel Coixet que presentarà també a concurs Mapa de los sonidos de Tokyo amb el nostrat Sergi Lòpez al capdavant d’un repartiment internacional que compta amb l’actriu nipona Rinko Kikuchi. Fora de competició es podrà veure la tercera cinta espanyola en un inesperat i inaudit triplet a Cannes: la superproducció d’abast internacional Agora de Alejandro Amenábar amb Raquel Weisz. Però en la secció oficial, si mirem la lletra menuda corresponent al petit format del curtmetratge – que no vol dir pas un gènere menor - , ens trobem amb el debut rere la càmera de l’actor català Àlex Brendemühl que tindrà l’honor de competir amb Rumbo a peor.
I si rastregem les seccions paral·leles ens trobem que en el cartell de la Quinzaine des reálisateurs apareix un homenatge explícit al cinema més atrevit i original a través de la figura internacional del realitzador català Albert Serra qui va participar l’any passat amb El cant dels ocells. Dins de la secció Semaine de la Critique destaquen els realitzadors J. A. Bayona i Carlos Fresnadillo que han estat escollits com a padrins d’aquesta secció històrica i presentaran el llargmetratge amb capital català Hierro de Gabe Ibáñez. En aquest apartat apareix també un film realitzat en coproducció entre Espanya i Uruguai Mal día para pescar de Álvaro Brecgner amb un esplèndid i crepuscular paper de perdedor interpretat per Gary Piquer. Per acabar el seguici de presència autòctona en el festival de Cannes també s’ha anunciat que es presentarà en el Mercat el nou projecte cinematogràfic de terror Flatmate de Jaume Balagueró que es rodarà en anglès i serà ambientat a Nova York, tot i que de moment es desconeix el repartiment.
Malgrat l’abast i la repercussió d’aquest mastodòntic i únic festival de cinema certificat un cop més amb la rebuda de més de 1600 llargmetratges i 2600 curtmetratges, el cert és que la crisi i els gustos cada vegada més estandarditzats i globalitzats del públic sobrevola perillosament el sector i la pròpia vida dels festivals entregats a la causa del cinema independent i d’autor. Tothom rep a bombo i platerets una nova fornada de Cannes, carregada evidentment de lo més i millor del cinema, però pràcticament ningú ha pres en consideració la carta del seu director on es vaticina una inexorable defunció d’aquest cinema tot i que se segueix apostant de forma resistencialista per la creativitat de les perifèries i països emergents com a via de renovament temàtic i estilíctic. Només cal constatar enguany la potent bateria de cinema asiàtic – una selecció per caure de cul amb Park Chan-Wook, Brillante Mendoza, Johnnie To, Tsai Ming-liang, Lou Ye o Ang Lee - que podria sacsejar l’endormiscat panorama del cinema mundial ara que semblava que l’efervescent moda d’aquest cinema oriental havia expirat. En canvi, el cinema nord-americà tindrà un únic representant, l’imprescindible enfant terrible Quentin Tarantino que presentarà, de ben segur, l’excessiu film Inglorius bastards. El festival comptarà en la seva secció oficial amb un pes decisiu del cinema europeu – pràcticament la meitat dels títols – amb il·lustres noms com el britànic Ken Loach, l’austríac Michael Haneke o el danès Lars Von Trie, i una nombrosa presència de cinema del país amfitrió – Alain Resnais o Jacques Audiard - després que l’any passat el francès Laurent Cantet guanyés amb La clase.
Fora de competició i al costat de Amenábar i la seva Ágora trobem Sam Raimi amb Drag me to hell en una terrorífica sessió de mitjanit o el francès britanitzat Michael Gondry amb L’epine dans le coeur o els filipins Adolfo Alix Jr i Raya Martin amb Manila en projeccions especials. El cinema de qualitat no s’esgota en la secció oficial sinó que s’escampa a d’altres apartats com la secció paral·lela Un certain regard on trobarem el japonès Hirokazu Kore-eda, l’iranià Bahman Ghobadi, el romanès Corneliu Porumboiu o el sud-coreà Bong Joon Ho. De ben segur que no hi ha paraules per descriure la magnitud del festival i l’atracció que desvetllen totes les seccions es posa en evidència en la inauguració de la Quinzaine des Réalisateurs a càrrec de Francis Ford Coppola amb el seu film en coproducció amb Espanya,Tetro.
Cartell d'Up
lectures: 1163
Joan Millaret Valls (enviat especial Cannes 2009)
14 de maig de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Com m'agradaria estar a Cannes. Quin luxe!!!
Q.
15-05-2009
sembla un any espectacular
Marc
15-05-2009
Sens dubte és un dels millors programes que recordo a Cannes: Chan-wook, Haneke, Tarantino, Von Trier, Lee, Almodóvar, Coixet... buff!
Gerard
15-05-2009
aposto per una palma d'or a Heneke i el seu cinema intel·lectualment superior
