cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UN FESTIVAL DESEQUILIBRAT QUE COMPTA AMB DECEPCIONS MAJSCULES

Quan ja portem uns quants dies de festival de Cannes ja es comena a veure clar que moltes de les expectatives creades, arran dun cartell de noms senzillament aclaparador, comencen a desinflar-se perillosament. Davant daquest desajustat i, a estones, decebedor panorama, i quan prcticament sest arribant a lequador, no fra res destrany que Los abrazos rotos dAlmodvar, una pellcula que el pblic catal ja ha vist i que aqu es podr disfrutar aquest dimarts 19 de maig, semports algun guard de pes ja que de les 10 pellcules a competici vista tan sols un parell semblen desvetllar un entusiasmat consens generalitzat. Ara que tamb s cert que encara resta prcticament la meitat de festival i en aquest segon tram hi trobem primeres espases com Quentin Tarantino, Michael Haneke, Tsai Ming-liang o la catalana i transfronterera Isabel Coixet.

De les pellcules favorites, fins el moment, per conquerir la Palma dOr trobem la ja esmentada Los abrazos rotos conjuntament amb Bright star de laustraliana Jane Campion i Un prophte del francs Jacques Audiard. Aquest darrer ttol s un trhiller carcelari intens i electritzant sobre un pobre desgraciat analfabet dorigen rab que cau sota les xarxes de la mfia corsa dins duna pres per esdevenir un protegit del cap daquesta colla de gngsters. El film retrata sense pausa ni defalliment litinerari daquest solitari jove per convertir-se grcies a la seva intelligncia, sagacitat i ambici en un personatge que sap jugar totes les cartes per aprofitar-se alhora de tothom i erigir-se en un cavall guanyador. Un esplndid i prolfic film de gnere que es sap moure increblement b pels tpics daquest codificat gnere carcelari salvant tots els tpics i llocs comuns de la violncia innata daquest submn grcies a la seva destresa, percia, versemblana i contagiosa vena adrenalnica. Un altre ttol que ha aconseguit unnims aplaudiments ha estat Bright star de Jane Campion, la directora de la guardonada El piano, on es retrata la subtil, fina, elegant i sensitiva histria damor entre el jove poeta John Keats i la seva vena a comenaments del segle XIX als afores de Londres. Un genu film dpoca narrat amb exquisitesa i un toc de qualitat que a mi personalment em va avorrir pel intraduble segell potic imprs en els dilegs i recitaments i amb moments tendents a una extrema i aclaparadora bellesa saturant lenquadrament de lriques papallones i primaverals escenes campestres a laire lliure. Una genuna i trgica histria damor contextualitzada en els precisos anys de lesclat del romanticisme amb diferncies socials infranquejables, malalties, dolor, separaments i distncia entre els joves amants que t moments trasbalsadors com els dintimitat femenina en qu la protagonista cus els seus vestits i referma aix la seva feminitat, una feminitat deplorada pel primer feminisme i que aqu sembla que la directora australiana reivindica.

Ja sha pogut veure tamb lesperada producci internacional de lespanyol Alejandro Amenbar gora, per fora de competici. Aquesta superproducci que trascendeix el gnere del colossal, all que abans es deia duna peli de romans, per bastir una lli prctica i plana sobre lactual guerra de civilitzacions tot parlant de les lluites de poder entre religions a lAlexandria del vell Egipte en lpoca romana focalitzat en la seva biblioteca, un epicentre de cultura i tolerncia desbordat per la barbrie i el fanatisme religis. Una pellcula vagament histrica protagonitzada per una noia astrnoma que dedica la seva vida a estudiar el firmament, les estrelles i la rotaci dels planetes ajudada pel seu fidel esclau. Els convulsos esdeveniments amb guerres de religi separar els dos protagonistes principals per a retrobar-se intermitentment fins a la darrera escena en qu es certifica el triomf del sectarisme per damunt de la cincia i el pensament. Es tracta duna pellcula massa didctica i senzilla per levident conceptualitat allionadora de la proposta que tanmateix no invalida la honestedat de la proposta i l'intent no massa reeixit de donar la volta com un mitj a un gnere presoner tamb de la seva espectacularitat.

Decepcionant ha resultat la darrera pellcula del britnic Ken Loach Looking for Eric en qu es fan ms visibles que mai les estratgies i trucs per fer una comdia simptica, fcil i plena de concessions a partir de la figura del futbolista francs Eric Cantona de lequip del Manchester United introduda enmig dun melodrama de superaci personal dun infortunat carter. Una pellcula ms aviat tontorrona i descosida en qu amb prou feines obt psit els ambients socials i de barriada que mai com avui havien aparegut tant forats i impostats. Una comdia amb moments graciosos per duna convencionalitat alarmant que lacosta fins i tot als tpics ms usuals i cansats de la comdia romntica ms primria. Una altra decepci ha estat la pocasoltada del dans Lars von Trier Antichrist amb un afany provocador de to insultant amb una escena descabrositat innecesria. Una pellcula que utilitza en va el nom del mestre rus Tarkovski per fer una cinta que va de lestetiticisme i les imatges de videoclip dun prleg amanerat per caure en el cinema de terror de srie Z per explicar una histria de dolor i angoixa desprs que una parella perd el seu fill. La cinta del dans sembla ms aviat una fantotxada, una boutade, que sovint cau en el ridcul i la riota general per culpa de jugar amb els ingredients de la tragdia i transportar-los al terreny del fantstic ms pattic i rimbombant. Una operaci de risc indubtable per que no pot evitar caure en la indigncia i la inoperncia.

Una altra cinta que ha desagradat fora ha estat la del filip Brillante Mendoza, Kinatay, precisament una descoberta de ledici anterior del festival de Cannes, per que jo trobo estimable malgrat la seva incomoditat i aspresa visual. Aquesta cinta rodada en format digital en els atrafegats carrers de Manila esdev desprs de les seves primeres, agitades i vvides escenes una verdadera i demolidora cinta de terror quotidi en qu es relata la corrupci, segrest, tortura i mutilaci duna endeutada prostituta sota els ulls dun jove estudiant de policia acabat de casar i fillat embolicat en aquest esferedor afer per culpa dels seus tripijocs de connivncia amb una petita mfia per treures uns calerons extres. Un viatge als inferns i un descens a la brutalitat testimoniada pels ulls innocents daquest jove que tornar a la llar desprs dhaver-se contaminat definitivament per la barbrie duna fosca i ominosa nit. Gaireb una cinta underground, subversiva, amb una explosiva crrega de profunditat de llarg abast continguda en les seves entranyes. Brutal i lluny del terror de disseny del dans.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Bright Star


lectures: 1251

Joan Millaret Valls (Enviat especial Festival de Cannes)

19 de maig de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

quina llstima doncs per la peli de Ken Loach; pensava que estaria molt b...
Fran19-05-2009

Sembla que fins ara no hi ha hagut unanimitat : la peli de Jane Campion bona factura -estil James Ivory-, preciosista per sense conmoure..., Almodvar b, llevat la critica negativa de Le Monde i potser la sorpresa ser el film de J. Audiard..
Andrs19-05-2009

El Von Trier s un pedant que dona gust!!
Pep22-05-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small