cinema catal� . caT
Notícies anteriors
AMB QUENTIN TARANTINO ARRIBA EL DELIRI A CANNES
Dimecres passat sexhibia enmig de la bogeria Inglorius bastards del nen mimat del festival Quentin Tarantino. Lexpectaci era creixent ja que, al capdavall, es tractava de la presncia dun film comercial nord-americ en un festival gasiu en glamur enguany a lapostar sobretot pel cinema europeu amb predomini del cinema francs - i asitic de marcada etiqueta de lanomenat dautor. Fa uns dies shavia projectat tamb en la Secci Oficial un altre film nord-americ per aquest cop dirigit per lasitic i aptrida Ang Lee que ajudava a configurar una altra de les desillusions del festival amb Taking Woodstock. Es tracta duna peli molt discreta, simptica i fora ambigua que juga indistintament entre la comdia i la nostlgia per transmetre la contagiosa febre 'hippie' que es respirava durant la gestaci i el decurs de lhistric festival de Woodstock el 1969 als Estats Units, quatre dies de pau, drogues, sexe i llibertat que van canviar el mn i van marcar una poca i tota una generaci, cercant massa vegades el carcter mimtic al rodar escenes extretes del genu documental Woodstock que desprs es va estrenar.

Amb larribada de Tarantino i la seva trepa sarribava al punt lgid del festival en quant a ress meditic per amb resultats estilstics fora controvertits. Jo trobo la peli de Tarantino un disfrutrable entreteniment, una perfecta oda a la banalitat i una entrega ms del seu sentit de la pardia i la comdia. Es tracta dun film de guerra prcticament sense batalles ni acci i, a priori, un camp abonat per a tota mena dexcessos, que, en canvi, queda desert tot i comptar amb algunes imatges macabres i de crueltat desmesurada marca de la casa. Tarantino estructura el seu film en captols com Kill Bill i el resultat s una peli molt descompensada, inconnexa i irregular ja que sobren diferents fronts amb diferents personatges sense cap pes dramtic i algunes gracietes post-modernistes que, la veritat, ja cansen. Tarantino obra la prolfica pellcula amb una seqncia llargussima perfectament dirigida i controlada que dna fe de la seva magistral realitzaci. Durant el film tan sols hi ha una altra seqncia suprbia corresponent a una trobada secreta entre espies i soldats camuflats en la que es juga amb la tensi, els dilegs, lhumor i la brillant posada en escena. Per al capdavall resta una comdia lleugera i liviana sobre la Segona Guerra Mundial amb un divertit i cinfil cop contra els nazis, loperaci kino, el clmax del film. Com es pot ensumar, la peli est farcida de referncies i picades dullet al mn cinematogrfic res destrany en el planeta Tarantino - arribant fins i tot a qu un cinema del Pars ocupat sigui lepicentre de lacci on ha de tenir lloc lesmentat complot per pelar a lestat major del III Reich, incorporant de passada una histria de rebuig i atracci entre un heroi nazi una mena de Sargent York alemany i una jove jueva - escapolida del primer captol - propietria i projeccionista de la sala.

Millor gust de boca ha deixat la peli francesa Les herbes folles del veter i incombustible Alain Resnais, supervivent actiu i en plena forma de la Nova Onada francesa que va revolucionar el cinema mundial a cavall dels anys seixanta del passat segle. Ens trobem davant dun film tremendament lliure, suau i harmnic fet prcticament de manera vaporosa i etria que ha avorrit a uns mentre que altres lhem trobat senzillament delicis en fora moments. Una refulgent pea cinematogrfica que intrica cinema i teatre i que posa de manifest una posada en escena extraordinria i una extrema llibertat que sovint tomba fins a linextricable i indesxifrable, prova duna genuna idiosincrsia estilstica on lacritud narrativa tamb shi fa avinent. Una altra cinta francesa a competici, A lorigine de Xavoer Giannoli, ha deixat la sensaci de trobar-se davant duna bona histria, inspirada en fets reals, per que es queda a mig cam de ser una obra rodona. La peli s el retrat dun personatge solitari, esquerp, annim, aturat i marginal que aconsegueix crear una empresa fantasma aportant lesperana i la feina a una zona rural amb la construcci duna fictcia autoruta. Un entranyable falsificador e impostor a la deriva que troba un sentit momentani a la seva vida.

Tothom tamb estava a laguait per veure si Michael Haneke feria bolcar la competici per la inquietant fora huracanada i desestabilitzadora de laustrac venia dissimulada en un relat dpoca Le ruban blanc , rodat en blanc i negre i amb un tractament fred i asptic que provoca el distanciament del pblic, res nou, daltra banda, en lunivers de Haneke. En aquest film es relata latrocitat i la brutalitat de la vida quotidiana alemanya en una petita comunitat rural a inicis del segle XX coincidint amb lassassinat de lemperador austro-hngar a Sarajevo i lesclat de la Primera Guerra Mundial que posaria fi a rgims absolutistes, autoritaris i imperials. Haneke descriu la mentalitat classista, violenta i fantica de lpoca - un germen que estranyament sobreviu a totes les edats i temps -, focalitzada en diferents personatges, especialment el metge i el pastor luter del poble, dos ssers abominables que compten amb una aura de respectabilitat i veneraci inqestionable.
Notcies - Cinema Catal . NET
Melanie Laurent, Quentin Tarantino, Diane Kruger i Brad Pitt


lectures: 1025

Joan Millaret Valls (Enviat especial Festival de Cannes)

23 de maig de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Sembla que finalment Haneke va directe a la Palma dOr i aix sense esperar que la seva amistat amb la Huppert ajudi per guanyar
Andrs24-05-2009

jo espero amb grans ansies la peli del Tarantino
Roger25-05-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small