ANANT I VENINT PELS PLANETES, EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE CINEMA
Aquest 2009 es celebra l’Any Internacional de l’Astronomia ja que és un aniversari estel·lar: Galileu Galilei, el 1609, va observar per primera vegada amb el seu telescopi la Lluna, Júpiter i alguns altres estels. Amb motiu d’aquesta commemoració, la Federació Catalana de Cineclubs ofereix l’exposició: Anant i venint pels planetes, una mostra de cartells de pel·lícules, acompanyades per panells explicatius de l’evolució del tema planetari en la cinematografia. L’exposició té una introducció i tres parts.
El cinema s’ha ocupat poc dels científics en general i poquíssim del astrònoms, només tres títols els han dedicat a personatges històrics: Galileo, de Liliana Cavani; Kopernik, d'Ewa Petelska i l’encara no estrenada Ágora, amb Hypatia d’Alexandria, d'Alejandro Amenábar. L’astrònom contemporani el trobem a Politiki Kouzina (Un toque de canela), de Tassos Boulmetis.
L’astronomia ha estat lligada des de la més remota antiguitat a la majoria de cultures i, molt especialment, a les arts. El cinema és una de les arts que més ha estat marcada per la relació de l’humanitat amb els cossos celestes. I aquesta relació no ha estat gens contemplativa sinó plenament activa. La Lluna amb el coet encastat a l’ull, cèlebre fotograma de Le voyage dans la Lune (1902), de Georges Méliès, és una de les icones cinematogràfiques més reconegudes arreu del món. El cinema de temes astronòmics, fins ben entrat el segle XX, implica el viatge cap als planetes i l’exposició de les meravelles tècniques que fan possible aquests viatges, entrant de ple en el terreny del gènere de la ciència ficció i moltes vegades, de l’anticipació. Aquest bloc consta de 10 cartells estàndard com – Planeta prohibido, 2001, una odisea del espacio, o Barbarella – i tres peces singulars – Con destino la Luna; Le petit prince i Solaris -.
Malgrat que la literatura de ciència ficció ja s’ho havia plantejat a finals del segle XIX, no serà fins els anys de la “guerra freda” que el cinema començarà a ocupar-se dels viatges des de les estrelles cap a la Terra. I ho farà tremendament influït per les pors del moment, que convertien els viatges en invasions de “marcians” terriblement malvats, que tenien com a únic objectiu destruir la humanitat o, més concretament, el sistema de vida americà. Aquest bloc consta de 10 cartells estàndard com – Plan 9 from outer space (Ed wood), El planeta de los simios, Encuentros en la tercera fase – i dues peces singulars – La guerra de los mundos i Ultimátum a la Tierra.
Els revoltats anys 60 van permetre trencar estereotips dissenyats curosament durant anys i les maldats alienígenes es van anar esllanguint, fins que, als anys 70, es van reescriure les regles del gènere. La bondat i la maldat es van repartir equitativament entre els individus, siguessin humans o extraterrestres. A partir d’aquí van néixer les grans sagues, on els humans compartien les seves aventures vitals amb d’altres espècies no originàries de la Terra i aportant el concepte galàctic on el mal, absolut però gens definit, es converteix en multívoc i, per tant, definible a gust de l’espectador. Aquest bloc consta de diferents cartells estàndard de les grans sagues: Alien, Star Trek i Star Wars.
Els cartells es presenten conceptualment dividits en tres blocs que poden combinar-se segons les necessitats de l’espai on es munti l’exposició o els objectius de l’entitat que l’utilitzi.
Aquesta exposició, com totes les de la Federació catalana de cineclubs, té la característica econòmica de l’autopressupost que permet a l’entitat que vulgui mostrar-la, conèixer ràpidament el seu import, tant si decideix penjar-la sencera o de manera parcial.
