cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ANANT I VENINT PELS PLANETES, EXPOSICI DE CARTELLS DE CINEMA

Aquest 2009 es celebra lAny Internacional de lAstronomia ja que s un aniversari estellar: Galileu Galilei, el 1609, va observar per primera vegada amb el seu telescopi la Lluna, Jpiter i alguns altres estels. Amb motiu daquesta commemoraci, la Federaci Catalana de Cineclubs ofereix lexposici: Anant i venint pels planetes, una mostra de cartells de pellcules, acompanyades per panells explicatius de levoluci del tema planetari en la cinematografia. Lexposici t una introducci i tres parts.

El cinema sha ocupat poc dels cientfics en general i poqussim del astrnoms, noms tres ttols els han dedicat a personatges histrics: Galileo, de Liliana Cavani; Kopernik, d'Ewa Petelska i lencara no estrenada gora, amb Hypatia dAlexandria, d'Alejandro Amenbar. Lastrnom contemporani el trobem a Politiki Kouzina (Un toque de canela), de Tassos Boulmetis.

Lastronomia ha estat lligada des de la ms remota antiguitat a la majoria de cultures i, molt especialment, a les arts. El cinema s una de les arts que ms ha estat marcada per la relaci de lhumanitat amb els cossos celestes. I aquesta relaci no ha estat gens contemplativa sin plenament activa. La Lluna amb el coet encastat a lull, clebre fotograma de Le voyage dans la Lune (1902), de Georges Mlis, s una de les icones cinematogrfiques ms reconegudes arreu del mn. El cinema de temes astronmics, fins ben entrat el segle XX, implica el viatge cap als planetes i lexposici de les meravelles tcniques que fan possible aquests viatges, entrant de ple en el terreny del gnere de la cincia ficci i moltes vegades, de lanticipaci. Aquest bloc consta de 10 cartells estndard com Planeta prohibido, 2001, una odisea del espacio, o Barbarella i tres peces singulars Con destino la Luna; Le petit prince i Solaris -.

Malgrat que la literatura de cincia ficci ja sho havia plantejat a finals del segle XIX, no ser fins els anys de la guerra freda que el cinema comenar a ocupar-se dels viatges des de les estrelles cap a la Terra. I ho far tremendament influt per les pors del moment, que convertien els viatges en invasions de marcians terriblement malvats, que tenien com a nic objectiu destruir la humanitat o, ms concretament, el sistema de vida americ. Aquest bloc consta de 10 cartells estndard com Plan 9 from outer space (Ed wood), El planeta de los simios, Encuentros en la tercera fase i dues peces singulars La guerra de los mundos i Ultimtum a la Tierra.

Els revoltats anys 60 van permetre trencar estereotips dissenyats curosament durant anys i les maldats aliengenes es van anar esllanguint, fins que, als anys 70, es van reescriure les regles del gnere. La bondat i la maldat es van repartir equitativament entre els individus, siguessin humans o extraterrestres. A partir daqu van nixer les grans sagues, on els humans compartien les seves aventures vitals amb daltres espcies no originries de la Terra i aportant el concepte galctic on el mal, absolut per gens definit, es converteix en multvoc i, per tant, definible a gust de lespectador. Aquest bloc consta de diferents cartells estndard de les grans sagues: Alien, Star Trek i Star Wars.

Els cartells es presenten conceptualment dividits en tres blocs que poden combinar-se segons les necessitats de lespai on es munti lexposici o els objectius de lentitat que lutilitzi.

Aquesta exposici, com totes les de la Federaci catalana de cineclubs, t la caracterstica econmica de lautopressupost que permet a lentitat que vulgui mostrar-la, conixer rpidament el seu import, tant si decideix penjar-la sencera o de manera parcial.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1584

Redacci

25 de maig de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small