cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LAUSTRAC MICHAEL HANEKE OBT LA PALMA D'OR EN EL 62 FESTIVAL DE CANNES

Ms enll de possibles connivncies entre el realitzador austrac Michael Haneke i la presidenta del jurat internacional del 62 Festival de Cannes, lactriu francesa Isabelle Huppert, amiga i protagonista de La pianista del mateix director, el cert s que la perfecci glacial dun film esferedor en qu es mostra un irrespirable clima de repressi, perversi i violncia, tot aix vist, filtrat i patit pels nens duna societat puritana alemanya a inicis del segle XX a Das weisse band (La cinta blanca) b es mereixia aquest preuat guard. Haneke, un dels clars favorits en la present edici, aconsegueix la cobdiciada Palma dOr per primera vegada desprs que fa uns anys ja lacarons amb la punta dels dits grcies a un altre film sobre la brutalitat enquistada en la societat moderna i europea, Cach (2005), situaci semblant a la que es va viure amb La pianista (2001), en qu es va premiar a Isabelle Huppert i el seu company com a millors actors mentre Haneke obtenia el gran premi del jurat.

En la present edici, el Gran Premi del Jurat va ser per Un prophte del francs Jacques Audiard, favorit tamb, com ja diem en una crnica anterior, des dun primer moment i un dels valors ms slids de lactual cinema francs. Un esplndid i vigors exercici de gnere carcellari ple de tensi i energia sense defalliments en qu en sobresortia un perfecte gui de construcci modlica i tamb una excellent interpretaci del seu protagonista principal, un pobre i desgraciat presidiari que aprn a sobreviure fins aconseguir lexcellncia en les males arts encarnat per Tahar Rahim.

Un altre francs, Alain Resnais, hereu i conreador en actiu de lantiga per no extinta Nova Onada del cinema francs dels anys seixanta, obtenia un Premi Especial del Jurat a tota una vida, un guard adient per completament tret de la mnega per fer justcia a la grcia, acritud, desimboltura, elegncia, harmonia i calidesa que transpira i cont el seu darrer i delicis treball Les herbes folles.

El Premi a la Millor Direcci va ser pel filip Brillante Mendoza, descobert en ledici anterior amb Serbis, i el seu cinema de guerrilla, subversiu i clandest de cmera en m contingut a Kinatay, un exercici aspre i ferstec a nivell visual convertit en una de les cintes ms aterridores de la present edici al seguir el procs de degradaci i corrupci personal sense cam de tornada dun jove illusionat i estudiant de policia que s testimoni callat i cmplice de latrocitat duna banda de mafiosos en qu es tortura, humilia i mutila sense contemplacions una insignificant prostituta morosa.

El jurat va concedir tamb el Premi del Jurat ex-aequo a dues pellcules de signe oposat: Fish tank i Bak-jwi(Thrist). La primera s un convuls treball de langlesa Andrea Arnold en qu es retrata amb virulncia ladolescncia perduda, desorientada i agressiva duna noia de quinze anys en una llar desestructurada qui focalitza en lamant de la seva mare la desapareguda figura paterna i un inconcret i indefinit anhel damor. En aquesta histria de suburbis i personatges a la deriva, molt intelligentment narrada a travs de la msica, el ball i diferents temes musicals, destaca especialment el sorprenent debut de la jove Katie Jarvis. Thrist s lexcessiu i atropellat film del sud-core Park Chan-Wook en qu es revisita la figura dels vampirs a travs duna versi ms o menys inconfensada del drama Teresa Raquin de Zola , barrejant melodrama amb vampirs tics i vampiresses assedegades de sang com prfides femmes fatales amb moments kitsch a estones i virtus en daltres, sovint reiteratiu i pesat per tamb amb moments aconseguits, efectius i perdurables.

El premi al millor gui ha estat pel responsable Mei Feng en la cinta xinesa de Lou Ye Spring fever, una cinta rodada prcticament de forma camuflada i amagada per esquivar els latents problemes de censura al pas amb una posada en escena dindubtable immediatesa grcies al rodatge en cmera digital, per de visi dificultosa, en qu es relata una complicada relaci triangular plena dinfidelitats, gelosia i obsessions sexuals amb una parella homosexual com a protagonista al Nankin actual.

El Premi a la millor interpretaci femenina va ser per lactriu francesa Charlotte Gainsbourg grcies al seu esquizofrnic i estripat paper dins de la pellcula ms vilipendiada i decepcionant de ledici denguany, Antichrist del dans Lars von Trier. En aquest film, que no sortia en cap quiniela, fins i tot, el paper de mare que pateix un terrible procs de dol i desesperaci per la mort del fill, cau sovint en una endimoniada actuaci hiperblica i histrica. En canvi, molt ms encertat va estar el Premi al millor actor recaigut en Christoph Waltz grcies al seu prodigis paper doficial nazi a la desequilibrada Inglourious basterds del nen mimat Quentin Tarantino. Un exercici pletric, ple de matisos i gestos, i amb una vis cmica i cnica extraordinria. Una de les escasses ocasions en qu un personatge genunament de comdia simposa per damunt daltres registres ms dramtics i, per tant, ms propensos a reconeixements pblics.

No cal dir que finalment el cinema espanyol i catal ha marxat amb les mans buides de Cannes, desprs duns exhausts i inhumans onze dies de festival i vint ttols a competici en la secci oficial, malgrat que el film Mapa de los sonidos de Tokyo de la catalana i transfronterera Isabel Coixet hagi obtingut un petit reconeixement, el premi Vulcain, en la figura del seu tcnic de so, Aitor Berenguer.

Notcies - Cinema Catal . NET
Michael Haneke amb la Palma d'Or


lectures: 1041

Joan Millaret Valls (Enviat especial Festival de Cannes 2009)

25 de maig de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

molt b, eh?
Marcus26-05-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small