cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA PANTALLA GLOBAL. CULTURA MEDITICA Y CINE EN LA ERA HIPERMODERNA (GILLES LIPOVETSKI I JEAN SERROY. EDITORIAL ANAGRAMA, COLLECCI ARGUMENTOS)

El cinema del segle XX ha estat construt al voltant de la totalitria pantalla cinematogrfica, una invenci tcnica associada al set art i tamb espai mgic on shan projectat el somnis, desitjos i esperances dun pblic massiu. Per a partir de la segona meitat del segle passat amb la irrupci en la llar de la televisi a la dcada dels cinquanta i fins a finals de la centria amb la proliferaci de pantalles dordinadors, consoles, telfons mbils o cmeres digitals, lomnipresent pantalla blanca i illuminada ha desembocat en lera de la pantalla global. Pantalles per tot arreu i en tot moment, una pantalla planetria i multimeditica. Aquesta multiplicaci i serialitzaci de pantalles, aquesta pantallesfera, obra fora interrogants sobre el futur del que fins ara entenem com a cinema vist en la sala fosca. Quina s la recepci del cinema i la seva esttica quan la majoria del cinema es consumeix fora de la pantalla blanca? el cinema ha perdut el seu lloc privilegiat quan els telefilms i les sries tenen ms audincia que les estrictes pellcules cinematogrfiques? es pot continuar diferenciant pellcula de telefilm quan moltes cintes estan estructurades en format televisiu i molts telefilms i sries televisives estan rodats en format de pellcula? Totes aquestes qestions, aix com la dura competncia de la indstria dels videojocs, el mn de la publicitat o lesttica dels videoclips acaben per difuminar la identitat del cinema arribant a plantejar, fins i tot, la propera defunci del cinema desprs de lxode dels espectadors de la sala.

Malgrat tot, el cinema segueix essent un negoci i el cinema comercial amb les seves superproduccions i laplicaci de frmules sense risc continua triomfant a les taquilles. La contrapartida seria el tancament de les sales dites dart i assaig com a conseqncia daquesta implacable lgica de mercat. Per, laparici daquest llibre arriba per clarificar i desbrossar aquesta present complicat i enrevessat i lluitar contra la idea melanclica, postcinematogrfica, de mort anunciada del cinema, per manifestar la seva creativitat i fora, en paraules del mateix Lipotevski, la totpantalla no s la tomba del cinema, que avui ms que mai dona mostres de la seva diversitat, vitalitat i inventiva (p. 13).

Hores dara hi ha un augment considerable de produccions, i aquesta explosi cinematogrfica amb pellcules dalt pressupost arriba acompanyada tamb duna important acumulaci de ttols de baix pressupost amb histries senzilles, enfocaments atpics i innovadora, estil cinema independent, que shan fet un espai tamb en la taquilla. Tamb s cert que moltes superproduccions dxit assoleixen bons nivells de qualitat. Com que ens trobem amb estrelles de cine que guanyen ms diners que mai al costat de pellcules dxit amb cares desconegudes. Ens trobem, doncs, davant dun panorama cinematogrfic ben divers i gens uniforme, conformista i convencional en qu, per exemple, estils de vida ben heterogenis tenen el seu lloc en la pantalla. Es deconstrueixen mites, els dibuixos animats tenen un pblic multitudinari, el gnere documental coneix una edat dor. El que resulta imminent s un cinema global fragmentat, didentitat plural i multiculturalista (p. 15).

Lipovetski parla de les quatre edats del cinema i desprs del cinema mut modernitat primitiva -, una modernitat clssica que coincideix amb ledat dor dels estudis, la modernitat avantguardista i emancipadora - iniciada entre altres per Welles i conformada pels nous cinemes dels anys 60 del segle passat -, ara ens trobarem en una poca totalment diferent que no certificaria la mort del cinema sin laparici dun hipercine, lera hipermoderna. Aquesta segona modernitat, aquest nou cicle de modernitat, es contraposaria, segons Lipovetsky, al consensuat i ja establert terme de postmodernisme, aplicat des de la dcada dels anys vuitanta per diagnosticar la fi de la modernitat excusant-se en la fi de les grans utopies socials i revolucionries aix com la fi de les avantguardes artstiques.

Aquesta poca hipermoderna comportaria un cinema sense fronteres i la pantalla global seria el resultat de la globalitzaci econmica i de la transnacionalitzaci dels capitals que afavoreix deslocalitzacions de rodatges i inversions estrangeres. Davant lobertura de mercats mundialitzats, el cinema global assimila de manera creixent noves parcelles de sentit, ampliant sense parar les seves antigues fronteres, desreglamentant els models dels relats i de lamor, les edats i els gneres, all acceptable i all inacceptable. Aix com lesfera comercial penetra tots en tots o quasi tots els dominis de la vida, tampoc el cinema es tanca ja a cap identitat, a cap experincia.( p.24).

Davant la prdua dhegemonia del cinema, paradoxalment, es constata un triomf dels seus dispositius com el gran espectacle, la posada en imatges o lestar-system. Lesperit cinema contamina totes les altres pantalles, fagocitant la seva esttica arreu amb un culte cap tot all visual. Lesperit cinema ha arribat a la gent del carrer ja que tothom filma, enfoca, grava i enregistra qualsevol cosa. Quanta menys gent va a la sala de cine ms gent hi ha fent cinema. Hi ha una expansi evident de lesperit del cinema, una cinemavisi globalitzada, una cinemania general.

Lipovetski dividir el cinema hipermodern en tres processos constituents: la imatge-excs, la imatge-multiplexitat i la imatge-distncia. En una segona part del llibre es far un reps als gneres actualitzats del documental aix com al cinema histric, el cinema de la memria o el cinema ecolgic. I un tercer bloc es dedica a estudiar els nous llenguatges hegemnics com sn la televisi, la publicitat i els videojocs.

No cal dir que aquest llibre es tradueix en una eina majscula i indispensable per repensar i reformular sense complexos lenrevessada crulla audiovisual on ens trobem tots capficats en un estat ben pals de perplexitat i desorientaci: crtica, pblic, estudiosos i indstria i professionals.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 2159

Joan Millaret Valls

5 de juliol de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small