El nom de Dario Argento va irremeiablement vinculat a una mena de subgènere conegut dins l’argot cinematogràfic com a Giallo, el terror italià més genuí, amb tot el bo i dolent que això comporta, depenent dels ulls amb els que es miren les seves produccions. Per qui subscriu aquest article, en la seva majoria són un conjunt d'obres absolutament irresistibles i dotades d’una personalitat immaculada. De fet, fins i tot s'atreviria a valorar-los per sobre d’un bon grapat de títols glorificats però, en alguns casos, bastant sobrevalorats. El Giallo desprèn una energia apassionada, es caracteritza per la seva manca de complexos, per la delicadesa amb la que s'ofereix quelcom tant aparentment agressiu com és el toc gore i per la sinceritat d’una posada en escena esquemàtica però fidel a uns principis sempre molt respectats, encara que fins i tot perjudiquin segons quins aspectes definitius de les seves pel·lícules. El Giallo és cinema en estat pur, és una marca per si mateixa, és una referència constant, és la glòria beneïda del cinema que millor ha sabut jugar amb el terror, el gènere més picaresc i il·limitat de tots. Evidentment, també hi ha el Giallo equivocat, el que no ha sabut conduir enmig d’una autopista de principis que s’han de conèixer bé, i alguns cineastes han pretès transcendir-los caient en un parany massa previsible; de fet, els grans noms del moviment, Fulci, Bava o el mateix Argento, també han comès algun que altre desordre artístic i han signat títols que no obeeixen a les necessitats del consumidor giallero.
El cas, però, és que a partir del 22 de juliol, ja podeu adquirir una estupenda edició en dvd anomenada ARGENTO ESSENTIAL, centrada en cinc de les millors obres del romà Dario Argento, creador indispensable per entendre i connectar amb l’esmentat Giallo. La distribuïdora Manga Films (veure secció Manga Films & Notro Films) ens presenta un digipack amb 5 dvds, que inclou els següents cinc títols dirigits per l’Argento:
El pájaro de las plumas de cristal (1970). L’òpera prima de Dario Argento és tot un senyor psycho thriller amb la que ja apuntava diverses de les constants que han caracteritzat la seva filmografia. Un Hitchcock passat per la batedora del Giallo en un film indispensable.
El gato de las nueve colas (1971). Bona oportunitat per retre homenatge al recentment desaparegut Karl Malden, excel·lent donant vida a l’invident Franco Arno. Argento dóna tota una lliçó de suspens mesurat i molt ben portat.
Suspiria (1977). El títol més famós (i emblemàtic) de la seva filmografia. L’acció transcorre enmig d’una escola de ball, amb una atmosfera i unes sensacions esfereïdores, amb excel·lent treball visual. Actualment, s’està preparant un remake d’aquest clàssic.
Phenomena (1985). Protagonitzada per una joveneta Jennifer Connelly, és un altre títol marca de la casa, amb instants d’una brillantor innata, malaltissa, morbosa i un dels millors guions que ha escrit el cineasta homenatjat.
El fantasma de la ópera (1998). Versió molt particular de la novel·la de Gaston Leroux, amb música del mestre Ennio Morricone i la presència d’una Asia Argento que talla la respiració.
Una edició que és tota una festa, ideal mentre esperem la propera estrena del nou film de Dario Argento que, per cert, sabeu com es titula? Doncs rotundament GIALLO.
lectures: 1229
Albert Galera
21 de juliol de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
mola molt aquesta edicio
Creator
21-07-2009
El Giallo es troba a faltar; ja no és fan pelis tan singulars
Roc
21-07-2009
Suspiria continua siendo la mejor de las peliculas del maestro Argento. lo puedo testificar porque la vi hace muy poco y sigue fenomenal no como otras que el tiempo las ha fulminado
Goyo Ginés
21-07-2009
me gustan las películas de Argento, pero lo mejor de este señor sigue siendo su hija...
Carlos
21-07-2009
fa molts anys que no veig Suspiria i la resta no les he vist mai, així que m'ho agafo amb moltes ganes!
Mike
22-07-2009
Esencial El Fantasma de la Ópera y no Rojo Oscuro ó Tenebre?? Bahh no me hagan reir...
