cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ROBERT ALDRICH, DE JAIME IGLESIAS GAMBOA. EDICIONS CTEDRA. COLLECCI SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS

El director nord-americ desaparegut el 1983 Robert Aldrich desprs destrenar el seu darrer film el 1981, la comdia sobre el mn de les lluitadores femenines Chicas con gancho, sembla que no es va quedar inactiu i aparcat del cinema, com molts cronistes han repetit, sin que, com demostra lautor del llibre, va continuar bregant per rodar el seu darrer projecte, Kinderspiel, a partir de la novella de Bernd Ross sobre una revolta dels nens a escala interplanetria. Tossut, rebel i incorrecte, el director Robert Aldrich, forjat en la televisi aix com tamb ajudant de direcci de reputadssims cineastes, va sobtar a tothom a la dcada dels cinquanta del segle passat amb sengles westerns revisionaris, violents i dotats de molta fora i rauxa al servei de Burt Lancaster, Apache i Veracruz desprs de debutar el 1953 amb The big leaguer grcies a un cop de sort. Ben aviat, el 1955, recollia el Lle de Plata al festival de Vencia grcies al seu film sobre el mn del cinema, El gran cuchillo, i Aldrich adquiria el rang dautor. Aldrich havia rodat fins aleshores sis llargmetratges en tres anys tot havent abandonat la costa oest per emigrar a Nova York, fugint tamb de la cacera de bruixes, i sobreposant-se a condicions adverses en els rodatges, demostrant un impuls antiacadmic aix com un estil marcat i propi.

Robert Aldrich ha deixat cintes memorables en els anys seixanta com Qu fue de Baby Jane? i el seu gtic i malalts duel de velles lloques i glries cinematogrfiques com Bette Davis i Joan Crawford, o la pellcula que naixeria a remolc daquesta primera, Cancin de cuna para un cadver. Per si alguna pellcula ha transcendit sense excepci alguna ha estat el seu mastodntic xit de taquilla Doce del patbulo del 1967, segurament la cinta ms coneguda dAldrich i, segur que tamb, la ms imitada, generant dotzenes de films militars especialitzats en rtzies impossibles, atacs sorpreses, missions de rescat i sabotatge increbles. Una cinta espectacular i violenta que no va agradar gaire a la crtica, especialment europea, ja que shi mostrava massa acci gratuta mancada de cap codi tic ni autocrtic i esmunyint-se sospitosament cap a la fcil catalogaci sota leptet neofeixista. Amb aquesta desinhibida cinta bllica farcida daventures, gresca, conya i mala llet, Aldrich va aconseguir el mateix que amb Qu fue de Baby Jane?, provocar un amuntegament i proliferaci de cintes tallades pel mateix motlle.

Cineasta irredent i incmode va arribar a rodar una reivindicativa i ferotge stira sobre latmica Guerra Freda, Alerta misiles (1977), ttol espanyol que no sajusta gens al sentit i el text de lencapalament original, Twilights Last Gleaming, i que els productors van arribar a massacrar, restant per a la posteritat com un modern i valent exercici adscrit a la seva poca tot emprant la narraci fragmentada aix com ls de la pantalla partida que cont tres accions simultnies. No cal dir que Aldrich s un director a reivindicar i que Jaime Iglesias Gamboa intenta posar les coses al seu lloc aix com omplir un preocupant buit bibliogrfic.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1126

Joan Millaret Valls

24 de juliol de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Per mi, Aldrich s un dels ms grans.
Carlos25-07-2009

Un director a descobrir. Un mestre. Apache, Veracruz, Que fue de Baby Jane?, El rompehuesos i moltes ms, donen la valua d'un director complert.
Q30-07-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small