cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CLINT EASTWOOD. AUTOR: CARLOS AGUILAR. EDITORIAL CTEDRA, COLLECCI SIGNO E IMAGEN

Desprs del merescut xit de taquilla del darrer treball de lactor, director, productor i msic Clint Eastwood, Gran Torino (2008), res millor que deixar-se temptar per la lectura del recent llibre que acaba deditar leditorial Ctedra sobre la inigualable figura de Clint Eastwood dins la seva extensa nmina de llibres consagrats a directors cinematogrfics de totes les poques. El llibre ofereix un estudi lineal de lobra i miracles del polidric personatge, associat sovint amb rang dicona dins del gnere del western aix com lligat a lencarnaci del brutal policia justicier Harry Callahan que interpretava a Harry el sucio ( 1971, Don Siegel) , des del seu naixement el 1930, rebatent novament la malintencionada llegenda de que el director nord-americ era fill del cmic britnic Stan Laurel, fins prcticament el dia davui.

Lautor perioditza levoluci del prolfic director i tamb actor i productor - en diferents etapes: La primera compren de 1930 a 1963 coincidint en el seu treball de cowboy inspid i guapot en una inspida srie televisiva familiar de sobretaula, Rawhide un paper que ell mateix titllaria amb posterioritat com limbcil de la praderia-. Una segona fase abraa els anys 1964 a 1967 i es caracteritza pels seus papers de fora de la llei impertorbable i cnic en la trilogia daurada de litali Sergio Leone, pare del speguetti-western, rodats e Europa. Una tercera etapa agrupa els anys 1968 a 1970 quan es festejat pel cinema nord-americ desprs de trencar les relacions amb Sergio Leone seguit de lxit del seu tercer treball plegats, El bueno, el feo y el malo. Desprs dactuar sota les ordres bsicament de Don Siegel, Clint Eastwood sestrena en la direcci amb Escalofro en la noche (1971) inaugurant una primera fornada de ttols que lautor Carlos Aguilar acota el 1975 sota el ttol La estrella es el director.

A mitjans de la dcada dels setanta del segle passat, Clint Eastwood s tota una celebritat i, tamb, un smbol de personatge antiheroic associat a la violncia, i a partir del 1976 fins el 1984 noms roda produccions prpies, sis realitzades pel mateix director i daltres sota direcci delegada, amb protagonisme de la seva companya Sandra Locke i el mateix Clint Eastwood com a solitari cap de cartell indiscutible, conformant una de les seves etapes menys interessant i ms egocntrica, com subratlla Carlos Aguilar. Desprs vindria una dels perodes ms rics i recordats que siniciaria amb el rodatge del western El jinete plido ( 1985) i es clouria amb loscaritzada obra mestre Sin perdn ( 1992), dues fites que revitalitzarien un gnere western en agonia. En aquest perode marcat per un tercer film inoblidable, Bird ( 1988), al costat densopegades de lalada de El sargento de hierro (1986), hi trobem una breu parada en la poltica com a alcalde de Carmel. El temps que transcorre entre 1993 i 2002, intitulat per C. Aguilar El tigre en invierno, iniciat a remolc de lxit atronador del western crepuscular i revisionista Sin perdn, significa tornar a fer papers a les ordres daltres realitzadors i assolir una irrefutable maduresa artstica tot matisant les arestes del seu arquetpic personatge en esplndides peces a partir de novelles alienes com Los puentos de Madison ( 1995) i altres obres de caire policac com Poder absoluto (1997). Una darrera etapa comenada el 2003, i que hores dara encara resta oberta, ha proporcionat obres majscules de la dimensi de Mystic River ( 2003) o Million Dollar Baby ( 2004), una etapa que coincideix amb la vellesa del personatge tenyint les seves darreres aportacions flmiques dun bany pessimista i un al desencisat, una poca ombrvola i tardorenca en qu la violncia esdev infecte i ho empastifa tot com si dun corc es tracts.

Aquest esplndid llibre consta al final duna confusa filmografia desgranada segons els diferents papers jugats per Clint Eastwood en les diverses i, sovint, convergents facetes de director, actor, productor i, tamb, msic. Per un dels grans encerts del llibre s un captol inicial en qu lautor sarrisca dall ms portant a terme un estudi global del significat i els trets estilstics de lobra del mestre Eastwood. En aquest punt resulta interessant lintent desbossar sintticament els quatre factors primordials en levoluci del director: independncia artstic-industrial, desdeny de lintellectualisme i de la pretenciositat, un polifacetisme inusual i una sntesi de maduraci humana i evoluci esttica...aix com el despreci quasi complert de les modes i/o conjetures.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1078

Joan Millaret Valls

2 de setembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

el director ms important de l'actualitat i un actor dur i tendre a la vegada
Marcus Brody02-09-2009

jo crec que com a director ja no li queda res ms per demostrar, s excepcional; ara b, com actor penso que encara t temps de portar a terme la interpretaci de la seva vida, crec que ho aconseguir...
Merc03-09-2009

Estupendo comentario para estupendo libro, en mi opinión el mejor publicado sobre Eastwood, sin fáciles mitificaciones y con un ritmo magnífico.
Alicia10-09-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small