cinema catal� . caT
Notícies anteriors
GARAY O L'OBSESSI PEL SILENCI

En una festa, en una celebraci, en una reuni... no sempre hi sn tots els amics que un vol que hi siguin; ja se sap, en aquest moviment accelerat, inabastable, desintegrador, alienant i despersonalitzat en qu s'ha convertit la nostra existncia diria, en qualsevol moment d'ltima hora ens sorprn (cada vegada menys) la confirmaci de l'absncia d'un d'aquells amics que espervem a la reuni, a la celebraci, a la festa. En canvi, els amics del director santander Jess Fernndez Garay (1949) hi van ser tots ahir a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Com a mnim, aquells que havien estat convidats acompanyaven al cineasta per recordar part de la seva obra televisiva i cinematogrfica.

Aquesta s la setmana Garay a la Filmoteca. Tot i que el dilluns, 7 de setembre, es va iniciar el cicle amb la projecci de Nemo, exercici underground i una particular adaptaci del Jules Verne de Vint mil lleges de viatge submar (1977-78), filmada en 16 mm, el plat fort o tret de sortida -dit de forma colloquial- era ahir dimarts amb una "doble sessi": de paraules i d'imatges; de text oral i text visual; de llibre ms pellcula. El llibre? El que ha escrit el crtic, assagista i historiador de cinema Quim Casas analitzant l'obra del director: Jess Garay. Cineasta de l'obsessi, publicat per la Filmoteca, en coedici amb l'editorial Prtic i que suposa el volum dotz de la collecci Cineastes. A la presentaci (i acompanyant Jess Garay, explicant tot all que ell no podia -o no volia- explicar) hi eren: l'actriu Rosa Novell, l'actor Juanjo Puigcorb, el productor i director Antonio Chavarras, el director de fotografia Toms Pladevall i l'autor de la monografia assenyalada, Quim Casas.

Sc del parer dels qui pensen que s millor callar que dir massa; millor parlar desprs d'haver reflexionat que reflexionar en veu alta a manera d'apunts al natural (com si es tracts d'un treball de camp amb impressions independents i deslligades les unes de les altres o d'una espontnia escriptura automtica amb tot el que aix implica de desordenada i febril). Aix t relaci amb la presentaci que els assistents van fer ahir sobre el cicle que la Filmoteca dedica aquesta setmana al treball del director Jess Garay, afincat a Barcelona des de comenaments de la dcada dels 70. Rosa Novell ho deixava ben clar des d'un inici: "Garay practicava sempre un silenci intelligent". Aquest silenci l'ha acompanyat no tan sols al llarg de la seva trajectria cinematogrfica, breu, independent i personal (en forma d'exemples buits de contingut argumental en sentit estricte de la paraula -Quim Casas dixit-) sino tamb com a corpus de la seva personalitat i carcter. s per aix que algun despistat que passs per all a les set de la tarda d'ahir i es pregunts (tot i que sembla que cada vegada ms preguntar-se alguna cosa a un mateix suposa un esfor excessivament feixuc de suportar) qu hi feien tots aquells assistents reunits en una taula preparada per l'ocasi, de dimensions mnimes, prcticament buida de continguts materials, podria arribar a la conclusi que l'acte suposava un homentage no tant al director Garay com a l'actriu Rosa Novell. Aquest imaginari espectador despistat hauria comprovat, com a mnim, que l'actriu conserva un atractiu considerable, d'una maduresa fascinadora. Una visi que arribava a les butaques transmesa des del centre d'aquella taula, de dimensions mnimes i buida prcticament de continguts materials. Perque era ella la figura situada al centre de la taula, amb Garay a un costat i amb Chavarras a l'altre; director i productor envoltant l'actriu, com admirant-la.

El "silenci intelligent" de Garay el va trencar/trair ell mateix, momentniament, per exposar les seves influncies, de Hitchcock i Ford passant pel primer Polanski (el de Un cuchillo en el agua o el de El quimrico inquilino) i recordant/denunciant -amb distensi, sentit de l'humor i proximitat amb l'oient/espectador assistent a la sala- les dificultats que suposa dedicar-se a aquest ofici a Espanya. D'aqu que Garay s'hagi forjat un esperit autoral, artesanal o -en paraules de l'autor del llibre presentat, Quim Casas-, franctirador.

Comentava al principi l'aparena de dptic format per la part escrita (llibre Jess Garay. Cineasta de l'obsessi, de Quim Casas, el qual em comprometo a comentar/ressenyar properament) i la part visual. Aquesta darrera es va convertir en la projecci/contemplaci de la pellcula Ms enll de la passi (coneguda tamb com Pasin lejana (1985-86)), premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor director. Un ttol que formaria part de l'etapa "personal" del director (no com a encrrec assumit, per entendre'ns) i que ens adrea a la seva vena fantstica (destacada per damunt de cap altra pel crtic Quim Casas durant la seva intervenci prvia a la projecci del film), d'atmosferes srdides i de relat desestructurat acompanyat d'una progressiva prdua de significat. La seqncia inicial de Pasin lejana ens contraposa un pacient afectat de fotofbia (Juanjo Puigcorb) i un oculista (Felip Pea), que li recepta com a cura una visi de les coses/de la vida "pausada", "amb calma". Tota una declaraci d'intencions, i desprs d'assistir a l'espectacle esquizofrnic diari d'aquesta societat "nostra", s clar que es tracta d'un consell saludable (ingenu, per altra banda) per superarar les adversitats constants i contnues a les quals ens veiem obligats a enfrontar-nos.

Els ttols que resten aquesta setmana dins del cicle que la Filmoteca dedica al director sn: el curtmetratge El 10 de la Plaza Real (1983), Manderley, el film que Garay va realitzar en rgim de cooperativa l'any 1980 (ambds ttols es projecten avui dimecres, a les 19.30 hores); Consagracin (1981), migmetratge, episodi del llarg Gminis, In Po (1987), documental sobre el poeta cntabre i rapsode Po Muriedas (ambds ttols, dem dijous, dia 10, a les 22 h.); La banyera (1989), premi de la crtica al Festival de Sitges i gran premi al Festival de Brusselles (divendres, 11, 22 h.); Des del balc (2000), producci televisiva de sis episodis de 55 minuts, que es projectar en dues parts: els episodis 1,2 i 3 (dissabte, 13, a les 17.30 h.) i, a continuaci, els episodis 4, 5 i 6 (el mateix dissabte, a les 20.15 h.; i la "setmana Garay" acabar el diumenge, dia 13, a les 19.30 h., amb Els de davant, producci d'encrrec dirigida el 1992-93, amb premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres, a la millor pellcula, al millor director i al millor actor, Juanjo Puigcorb.

Permeteu-me que em mostri agosarat i us recomani aquest cicle dedicat al "silencis intelligent" Jess Garay. Pot ser una bona oportunitat per desprendre-us durant uns moments de la frentica activitat del dia a dia i no deixar perdre l'oportunitat per "veure" de forma pausada, "amb calma", l'obra d'aquest director seguint la recomanaci del personatge oculista de Ms enll de la passi. Ho podeu fer en soledat o acompanyats d'amics, aquells que hi sn quan se'ls convida; aquells que un vol que hi siguin sempre. Garay, aix, ho sap molt b.
Notcies - Cinema Catal . NET
El director de cinema i televisi, Jess Garay, homenatjat a la Filmoteca

lectures: 1215

Albert Marn

9 de setembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Un cineasta per descobrir (com a mnim en el meu cas, es clar).
Marc09-09-2009

Grcies per aquesta crnica, s possible imaginar el que va passar aquell dia. La Rosa Novell merevellosa
JT10-09-2009

El problema, sn els horaris de la Filmo, que no sn gaire competents...
Cesc10-09-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small