En una festa, en una celebració, en una reunió... no sempre hi són tots els amics que un vol
que hi siguin; ja se sap, en aquest moviment accelerat, inabastable, desintegrador, alienant i
despersonalitzat en què s'ha convertit la nostra existència diària, en qualsevol moment
d'última hora ens sorprèn (cada vegada menys) la confirmació de l'absència d'un d'aquells amics
que esperàvem a la reunió, a la celebració, a la festa. En canvi, els amics del director
santanderí Jesús Fernández Garay (1949) hi van ser tots ahir a la Filmoteca de la Generalitat
de Catalunya. Com a mínim, aquells que havien estat convidats acompanyaven al cineasta per
recordar part de la seva obra televisiva i cinematogràfica.
Aquesta és la setmana Garay a la Filmoteca. Tot i que el dilluns, 7 de setembre, es va iniciar
el cicle amb la projecció de Nemo, exercici underground i una particular
adaptació del Jules Verne de Vint mil llegües de viatge submarí (1977-78), filmada en
16 mm, el plat fort o tret de sortida -dit de forma col·loquial- era ahir dimarts amb una
"doble sessió": de paraules i d'imatges; de text oral i text visual; de llibre més pel·lícula.
El llibre? El que ha escrit el crític, assagista i historiador de cinema Quim Casas analitzant
l'obra del director: Jesús Garay. Cineasta de l'obsessió, publicat per la Filmoteca, en
coedició amb l'editorial Pòrtic i que suposa el volum dotzè de la col·lecció Cineastes.
A la presentació (i acompanyant Jesús Garay, explicant tot allò que ell no podia -o no volia-
explicar) hi eren: l'actriu Rosa Novell, l'actor Juanjo Puigcorbé, el productor i director
Antonio Chavarrías, el director de fotografia Tomàs Pladevall i l'autor de la monografia
assenyalada, Quim Casas.
Sóc del parer dels qui pensen que és millor callar que dir massa; millor parlar després d'haver
reflexionat que reflexionar en veu alta a manera d'apunts al natural (com si es tractés d'un
treball de camp amb impressions independents i deslligades les unes de les altres o d'una
espontània escriptura automàtica amb tot el que això implica de desordenada i febril). Això té
relació amb la presentació que els assistents van fer ahir sobre el cicle que la Filmoteca
dedica aquesta setmana al treball del director Jesús Garay, afincat a Barcelona des de
començaments de la dècada dels 70. Rosa Novell ho deixava ben clar des d'un inici: "Garay
practicava sempre un silenci intel·ligent". Aquest silenci l'ha acompanyat no tan sols al
llarg de la seva trajectòria cinematogràfica, breu, independent i personal (en forma d'exemples
buits de contingut argumental en sentit estricte de la paraula -Quim Casas dixit-) sino
també com a corpus de la seva personalitat i caràcter. És per això que algun despistat
que passés per allà a les set de la tarda d'ahir i es preguntés (tot i que sembla que cada
vegada més preguntar-se alguna cosa a un mateix suposa un esforç excessivament feixuc de
suportar) què hi feien tots aquells assistents reunits en una taula preparada per l'ocasió, de
dimensions mínimes, pràcticament buida de continguts materials, podria arribar a la conclusió
que l'acte suposava un homentage no tant al director Garay com a l'actriu Rosa Novell. Aquest
imaginari espectador despistat hauria comprovat, com a mínim, que l'actriu conserva un atractiu
considerable, d'una maduresa fascinadora. Una visió que arribava a les butaques transmesa des
del centre d'aquella taula, de dimensions mínimes i buida pràcticament de continguts materials.
Perque era ella la figura situada al centre de la taula, amb Garay a un costat i amb Chavarrías
a l'altre; director i productor envoltant l'actriu, com admirant-la.
El "silenci intel·ligent" de Garay el va trencar/trair ell mateix, momentàniament, per exposar les
seves
influències, de Hitchcock i Ford passant pel primer Polanski (el de Un cuchillo en el
agua o el de El quimérico inquilino) i recordant/denunciant -amb distensió, sentit de
l'humor i proximitat amb l'oient/espectador assistent a la sala- les dificultats que suposa
dedicar-se a aquest ofici a Espanya. D'aquí que Garay s'hagi forjat un esperit autoral,
artesanal o -en paraules de l'autor del llibre presentat, Quim Casas-, franctirador.
Comentava al principi l'aparença de díptic format per la part escrita (llibre Jesús Garay.
Cineasta de l'obsessió, de Quim Casas, el qual em comprometo a comentar/ressenyar
properament) i la part visual. Aquesta darrera es va convertir en la projecció/contemplació de
la pel·lícula Més enllà de la passió (coneguda també com Pasión lejana (1985-86)),
premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor director. Un títol que formaria part
de l'etapa "personal" del director (no com a encàrrec assumit, per entendre'ns) i que ens
adreça a la seva vena fantàstica (destacada per damunt de cap altra pel crític Quim Casas
durant la seva intervenció prèvia a la projecció del film), d'atmosferes sòrdides i de relat
desestructurat acompanyat d'una progressiva pèrdua de significat. La seqüència inicial de
Pasión lejana ens contraposa un pacient afectat de fotofòbia (Juanjo Puigcorbé) i un
oculista (Felip Peña), que li recepta com a cura una visió de les coses/de la vida "pausada",
"amb calma". Tota una declaració d'intencions, i després d'assistir a l'espectacle esquizofrènic
diari d'aquesta societat "nostra", és clar que es tracta d'un consell saludable (ingenu, per
altra banda) per superarar les adversitats constants i contínues a les quals ens veiem obligats
a enfrontar-nos.
Els títols que resten aquesta setmana dins del cicle que la Filmoteca dedica al director són:
el curtmetratge El 10 de la Plaza Real (1983), Manderley, el film que Garay va
realitzar en règim de cooperativa l'any 1980 (ambdós títols es projecten avui dimecres, a les
19.30 hores); Consagración (1981), migmetratge, episodi del llarg Géminis, In
Pío (1987), documental sobre el poeta càntabre i rapsode Pío Muriedas (ambdós títols, demà
dijous, dia 10, a les 22 h.); La banyera (1989), premi de la crítica al Festival de
Sitges i gran premi al Festival de Brussel·les (divendres, 11, 22 h.); Des del balcó
(2000), producció televisiva de sis episodis de 55 minuts, que es projectarà en dues parts: els
episodis 1,2 i 3 (dissabte, 13, a les 17.30 h.) i, a continuació, els episodis 4, 5 i 6 (el
mateix dissabte, a les 20.15 h.; i la "setmana Garay" acabarà el diumenge, dia 13, a les 19.30
h., amb Els de davant, producció d'encàrrec dirigida el 1992-93, amb premis de
Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres, a la millor pel·lícula, al
millor director i al millor actor, Juanjo Puigcorbé.
Permeteu-me que em mostri agosarat i us recomani aquest cicle dedicat al "silenciós
intel·ligent" Jesús Garay. Pot ser una bona oportunitat per desprendre-us durant uns moments de
la frenètica activitat del dia a dia i no deixar perdre l'oportunitat per "veure" de forma
pausada, "amb calma", l'obra d'aquest director seguint la recomanació del personatge oculista de
Més enllà de la passió. Ho podeu fer en soledat o acompanyats d'amics, aquells que hi
són quan se'ls convida; aquells que un vol que hi siguin sempre. Garay, això, ho sap molt bé.
El director de cinema i televisió, Jesús Garay, homenatjat a la Filmoteca
lectures: 1519
Albert Marín
9 de setembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Un cineasta per descobrir (com a mínim en el meu cas, es clar).
Marc
09-09-2009
Gràcies per aquesta crònica, és possible imaginar el que va passar aquell dia.
La Rosa Novell merevellosa
JT
10-09-2009
El problema, són els horaris de la Filmo, que no són gaire competents...
