TIM ROBBINS PORTA AL POLIORAMA DE BARCELONA UNA VERSIÓ TEATRAL DEL CLÀSSIC DE GEORGE ORWELL
George Orwell torna a Barcelona de la mà de l’actor i director nord-americà Tim Robbins i la seva companyia de teatre Actor's Gang, fundada el 1981 i caracteritzada per defensar un teatre rebel i compromès. L’obra, que a casa nostra es veurà en anglès amb subtítols en castellà i català, és una adaptació teatral de Michael Gene Sullivan basada en els elements més dramàtics del text original. El Teatre Poliorama l’acollirà del 30 de setembre al 4 d’octubre i prèviament visitarà el Centro Dramático Nacional a Madrid, del 24 al 27 de setembre. Després del seu pas per la capital catalana, aterrarà al 34 Festival de Teatro de Gasteiz, els dies 10 i 11 d’octubre.
Tim Robbins, que va presentar 1984 el 2006 després de la seva polèmica sàtira de l’ocupació nord-americana d’Irak (Embedded), subratlla la vigència d’aquesta antiutopia imaginada fa més de mig segle. Els paral·lelismes entre la societat actual i el món de 1984 permeten a Robbins oferir una relectura del clàssic en present. “Les advertències de 1984 són més vibrants i necessàries ara del que ho han estat mai", declarà Tim Robbins a l’estrena de l’obra en 2006. El muntatge retorna l’autor de 1984 al Teatre Poliorama de La Rambla, lloc des del que escriuria un dels seus assajos més aplaudits, Homenatge a Catalunya, crònica de les seves vivències a la Guerra Civil Espanyola. Per l’especial vinculació d’Orwell amb Barcelona, Robbins aposta por una estrena singular, marcada pel debat social sobre els actuals mecanismes controladors i de vigilància ciutadana.
Tim Robbins (Califòrnia, 1958) ha protagonitzat desenes de pel·lícules, entre elles Mystic River, per la que va guanyar l’Oscar al millor actor de repartiment, i La vida secreta de las palabras, de
la directora catalana Isabel Coixet. El seu activisme polític contra la segregació racial, l'ocupació d’Irak o el monopoli de la indústria farmacèutica s’ha posat de manifest als carrers, a la pantalla i l’escenari, amb títols com Ciutadà Bob Roberts, primer film dirigit per Robbins, Embedded, sàtira teatral de l’administració Bush i la manipulació informativa o la recent road-movie The Lucky Ones, una altra història amb el fantasma de la guerra d'Irak com a teló de fons.
El 1981 Robbins va ser un dels fundadors de l’avui reputada Actor's Gang, companyia teatral de Los Angeles compromesa amb la revisió dels clàssics i les obres de contingut polític, en la qual exerceix actualment de director artístic. En els seus 28 anys de vida la companyia no ha perdut gens ni mica del caràcter subversiu de la seva fundació; èxits recents com Mephisto, The Seagull,
Orlando o The Guys i un centenar de premis avalen la seva trajectòria sobre els escenaris. Actor's Gang també ha desenvolupat programes d’educació artística en escoles americanes.
George Orwell, nascut a Motihari (India Britànica) el 1903, és durant els anys trenta i quaranta un compromès testimoni de la seva època, cronista, crític de literatura i novel·lista. La seva aclamada obra, caracteritzada per l’oposició als tres ‘ismes’ que van sacsejar el segle – l’imperialisme, el feixisme i l’estalinisme -, porta la marca de les experiències personals que va viure l’autor a Birmània, la Guerra Civil Espanyola, les mines de coure de Wigan (Lancashire) o els barris pobres de París, on va contreure la tuberculosi que acabaria amb la seva vida el 1950.
George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair, arriba a Barcelona el 16 de desembre de 1936. Entre la multitud de sigles que lluiten en la causa republicana, s’allista al POUM, variant antiestalinista d’obediència trotskista, i pren part activa en la contesa com a soldat ras al front d’Osca. Els seus dies de permís a Barcelona l’abril de 1937 coincideixen amb l’esclat dels enfrontaments en el si del partit comunista, coneguts com els ‘Fets de maig’. Orwell els viuria des de la terrassa del Teatre Poliorama, protegint els locals de l’executiva del POUM en el foc creuat que es va viure a les Rambles i la Plaça de Catalunya. L’enfrontament es va saldar amb una cruel repressió per part del govern de Negrín contra el POUM, peatge de Stalin per mantenir el seu recolzament a la República. Aquells dies i les seves conseqüències conformarien la ideologia d’Orwell i el seu projecte literari per la resta de la seva vida. Abandonaria Barcelona rumb a Londres junt amb la seva dona, però el seu compromís contra les mentides sobre la Guerra Civil Espanyola cristal·litzarien a Homenatge a Catalunya, passant a la història com un dels primers comunistes crítics amb l’estalinisme.
1984 fou escrita fa 61 anys a l’illa de Jura (Hébrides Interiors, Gran Bretanya) i està considerada una de les obres cim de la trilogia de les antiutopies de principis del segle XX (també classificades com ciència ficció distòpica), junt als títols Un món feliç (Brave new world), d’Aldous Huxley i
Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Aquesta novel·la política publicada el 1949 fou titulada per Orwell L’últim home a Europa (The Last Man in Europe), però els seus editors britànics i americans van coincidir en apostar per 1984 per motius comercials - aquest és l’any en el que transcorre l’acció i és el resultat d’intercanviar la posició dels dos últims dígits de l’any en el que es va escriure el llibre, 1948.
La novel·la extrapola pràctiques de la Unió Soviètica i de l’Alemanya Nazi, a més d’experiències d’Orwell a la Guerra Civil Espanyola. Va introduir el concepte de l’omnipresent i vigilant "Gran Germà" - a la trama una còpia de Stalin, fins i tot en els detalls físics del personatge -, que des de
llavors va passar al llenguatge comú per al·ludir a la crítica de les modernes tècniques de
vigilància i repressió. L’ubiqua "policia del pensament" i la dictadura de la "neollengua" completen l’infern que Orwell preconitza.
lectures: 1111
Redacció
12 de setembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
1984 és una obra toalment imprescindible; aquesta adaptació pinta molt i molt interessant
Carlos
12-09-2009
Quina temporda més bona per l'escena catalana: rebrem la visita de Jessica Lange i Tim Robbins. Quin luxe!
