BRAD PITT I QUENTIN TARANTINO APORTEN EL GLAMOUR EN LA PRIMERA JORNADA DE LA ZINEMALDIA
La incessant pluja que durant tot el dia d’ahir va intentar espatllar la jornada inaugural de la 57a edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià no fou argument suficient per a que la Zinemaldia comencés amb força. Dos noms esdevingueren arguments de luxe per aquesta glamourosa estrena: els dels nord-americans Quentin Tarantino i Brad Pitt. Director i intèrpret van presentar en roda de premsa “Inglorious Basterds”, deixant en segon pla mediàtic la Gala d’Inauguració del certamen i la visita matinal del cineasta canadenc Atom Egoyan, qui inaugurà la Secció Oficial a concurs amb “Chloe”.
L’arribada a Donosti de la meitat masculina del fenomen Brangelina vingué acompanyada de les habituals histèries adolescents de les múltiples fans que esperaven l’actor a la porta de l’Hotel Maria Cristina, allotjament tradicional de la gran majoria de convidats al festival. Pitt es mostrà en tot moment atent i proper amb un públic incondicional, capaç de romandre durant hores sota un paraigües per tal de saludar el reconegut intèrpret, guapíssim segons la opinió general, tot i lluir una barba estil Robinson Crusoe que tan sols algú com ell es pot permetre.
Com és tradició quan es presenten produccions d’aquest tipus, la roda de premsa (presumiblement la més massiva de tot el certamen) esdevingué un circ replet de pallassos disfressats de periodistes i comentaris buits sense cap mena d’interès. Que el torn de preguntes l’aclaparin enviats especials de programes televisius com “Sálvame” o “Se lo que hicísteis” redueix el nivell cultural de qualsevol acte d’aquest tipus. Així, el més “interessant” fou contemplar els esforços inútils d’un reporter de la versió holandesa del “Caiga quien Caiga” intentant regalar un enorme penis de plàstic negre a Brad Pitt en finalitzar l’acte (almenys a Espanya es conformaven amb les ulleres de sol).
Parlant de la pel·lícula (que és el que venien a fer) Brad Pitt va negar haver experimentat cap catarsi al posar-se en la pell d’un assassí de nazis com Aldo Raine. L’actor va reconèixer estar treballant actualment tan sols amb directors que respecta, i va defensar la seva participació, cada cop més freqüent, en comèdies d’autor (“Burn after reading” dels Coen, o la mateixa “Inglorious Basterds”): “Jo gaudeixo molt amb les comèdies, el que després pugui dir la crítica no m’importa massa”. En relació amb l’experiència professional amb Tarantino, l’actor es mostrà divertit: “Quan estàs en un plató amb en Quentin no pots cometre sacrilegi: el seu plató és com una església, és territori sant, i ell és Déu”.
El director de Tennessee, per la seva part, va explicar que la decisió de rodar la pel·lícula respectant l’idioma original dels personatges és coherent amb el seu cinema, no dirigit únicament al públic nord-americà si no a una audiència universal. “Inglorious Basterds” està tenint una bona acollida en tots els països on ha estat estrenada, tot i que, com comenta el propi director “en alguns llocs es percep com una comèdia i en d’altres la violència esdevé més impactant. Hi ha escenes que fan riure molt en uns països, i en d’altres fan menys gràcia”. Respecte a la darrera frase del film, en la que el personatge de Brad Pitt diu “Crec que aquesta serà la meva gran obra mestra”, el director no va confirmar que es tractés d’una confessió metalingüística: “Espero que darrera de “Inglorious Basterds” vinguin moltes altres obres mestres”.
Quentin Tarantino i Brad Pitt durant la roda de premsa celebrada al Palau del Kursaal de Sant Sebastià (foto de Marta Bueno)
lectures: 1007
Gerard Alonso Cassadó (Enviat especial al Festival de Sant Sebastià)
19 de setembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
GLORIOSA MALDITOS BASTARDOS!!!
Carlos
21-09-2009
massa poti poti de película
Nico
21-09-2009
Tarantino és el millor director en actiu del cinema americà.
