cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MS ENLL DE BRAD PITT I QUENTIN TARANTINO

Superada lhistria collectiva provocada per la meditica arribada de Tarantino i Brad Pitt, que va collapsar prcticament el centre de la ciutat, sembla que el Festival reprn la seva marxa desprovet de noves assonades sotragades malgrat el degoteig d'estrelles, estrelletes i estels fugaos. Desprs de la cridria ensordidora de les adolescents i les seves boges corredisses intempestives sembla que ja no haurem daguantar ms aquesta perillosa follia que com una riuada humana semportava persones i tot el que es posava pel mig.

Indubtablement que un Festival en crisi, amb una dia menys, una retrospectiva menys i un premi Donosti menys i descassa tirada ja que la figura d'Ian MacKellen aporta ms talent que no pas carisma i glamur, el combustible que mou aficionats i premsa en general, la pastanaga que arrossega a tothom finalment en sortir indemne i vencedor ja que aquesta 57 edici del Festival de Cinema de Sant Sebasti ha viscut una veritable reparaci i una jornada de glria histrica amb la presncia dels venerats astres esmentats.

Superat el primer cap de setmana, passat completament per aigua, comencen a aparixer ttols destacats i altres menys reeixits aix com sorolloses patacades. Potser el ttol ms decepcionant fins el moment hagi estat la pellcula preseleccionada als Oscar com a representat espanyola, El baile de la victoria de Ferbando Trueba tot i que no estigui en secci oficial i per tant no opta a la Conxa dOr. Desprs danys de no dirigir una cinta de ficci i desprs del fracs de El embrujo de Shangai, loscaritzat Fernando Trueba adapta una novella de Skarmeta ambientada a Xile immediatament desprs de lera Pinochet coincidint amb una amnistia general que posa en el carrer a un fams atracador de caixes fortes. La seva histria es creuar amb la dun altre lladre de poca volada i la duna ballarina muda que viu en la misria. El resultat de ladaptaci s una flagrant mostra de cinema ranci i encotillat que mou a lensopiment general. Una barreja fora impossible de cinta daventures, de histria romntica, de heroics perdedors amb al trgic i de denncia poltica del rgim pinocheti amb saturaci dinanes imatges sorgides duna equivocada concepci del cinema clssic i amb ingredients potics i lrics mancats de fora i inspiraci. Entre tanta badallera i lapatia general destaca indubtablement la fora reveladora dun actor argent jove, Abel Ayala, qui es cruspeix un rutinari Ricardo Darn.

Una altra cinta, aquesta s a competici, especialment molesta, ha estat la pellcula alemana This is love de Mattias Glassner. Una cinta que sota la seva brillant i robusta posada en escena amaga una sobreactuada i ridcula cinta construda sobre i pel patetisme. Tots els personatges circulen a la deriva i perduts empaitats per traumes de tota mena, especialment el sentiment irreparable de prdua. El que podria ser una bona i emotiva histria de dolor i de sofriment esdev una simple successi de moments dramtics altisonants fent s duna debilitat morbosa per la destrucci, recreant-se en la caiguda dels personatges. Sense elegncia ni delicadesa la peli alemanya no pot transmetre la caiguda a labisme dels seus personatges ja que cau sovint mitjanant la crispaci i lactuaci impostada en el pur artifici i la pantomima, amb moments ben inversemblants i involuntriament cmics.

El francs Franois Ozon soblida una mica del seu cinema ms escabrs i abrupte per construir una freda i distant pellcula de superaci personal protagonitzada per una noia embarassada que fuig de Paris per fugir de la famlia del seu xicot mort duna sobredosis i trobar el seu espai en el camp a Le refuge. Ms enll de lencert i la fortalesa que comporta que la pellcula hagi estat protagonitzada per una actriu encinta, aquesta cinta proporciona altres virtuts com el seu ritme ser i tranquil, aix com una bonica reflexi sobre els lligams de sang i les relacions personals dins lmbit familiar. Sense afany de ser provocatiu esbossa amb delicadesa i tacte latracci del germ homosexual i adoptiu del noi mort vers la maternitat de la seva cunyada. El que podria esdevenir una estripat sainet de srie de sobretaula acaba convertint-se en una meldica proposta malgrat la seva extrema resoluci.

Especialment esferedora ha resultat la visi de lallegrica cinta iraniana The white meadows de Mohammad Rassoulof en qu es retrata mitjanant un llenguatge simblic i metafric, per fer front tamb als seus problemes inherents de pressupost i de censura, la dura dictadura religiosa del seu pas. En uns paratges desrtics de inhspites costes assalinades un home es dedica a recollir les llgrimes de dolor dels seus dispersos habitants viatjant una barqueta a travs dun mar mort. Una cinta que veu de la mitologia prpia, carregada dancestralitat i primitivisme, per retratar moments duna cega cruesa i follia a travs de costums antigues inscrites en limaginari mtic persa per recordar-nos el fanatisme i la follia del rgim integrista actual irani.

Interessant per finalment desangelada i amb una sensaci de cosa ja vista va resultar la pellcula inaugural Chloe del canadenc Atom Egoyan sobre la bellesa pertorbadora i destructora duna carbal i seductora adolescent que sendinsa com un cavall de Troia en la casa duna famlia benestant. Lincursi daquest objecte del desig acabar per dinamitar una precria estabilitat familiar que sesberla per la sospita i els malentesos dinfidelitat del marit i que acabar enfonsant-se per latracci i la passi que desvetlla aquesta adolescent en la dona previsiblement enganyada que lha contractat per posar a provar el marit. Joc de mentides i ficcions que prometia molt ms, amb un contingut soterrat i no explotat darribisme i de triomf social, i que finalment sap a poc.

I una de les agradables sorpreses de la present edici ha estat El secreto de sus ojos de largent Juan Jos Campanella que ens ha fet oblidar el seu cinema ms fcil i xop de sentimentalisme, sovint empallegs i xafogs. Barrejant admirablement el trhiller irresoluble que desgasta i cansa els seus protagonistes i la histria romntica callada damors impossibles i inconfessables entre dos dels seus protagonistes. Una cinta ben reeixida malgrat usos i tics empipadors dels trhillers moderns com la resoluci prolongada, les sorpreses finals i les trames estirades aix com lal melanclic i sepulcral deutores dobres magistrals com Zodiac. Aix doncs, sense ser cap meravella, la cinta de Campanella almenys destaca pel seu ritme, la seva atmosfera i la seva inquietant histria construda sobre un passat reincident que no sacaba denterrar mai i rebrota obstinadament, com un cstig pels seu adolorit i taciturn personatge central, interpretat, aqu si, admirablement per Ricardo Darn en la seva segona pellcula dins el festival.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film El secreto de sus ojos

lectures: 1128

Joan Millaret Valls

21 de setembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small