cinema catal� . caT
Notícies anteriors
XIULETS I ESBRONCADA PER AL JARMUSCH MS GLACIAL

Dia de projeccions polmiques a la Zinemaldia, que arriba a lequador de la present edici amb un nivell fora acceptable. La presncia a la Secci Oficial de tres mostres de la productiva collita del cinema francs ms contemporani (Honor, Ozon i, ahir, Bruno Dumont), ha estat tot un encert per part dels programadors. De fet, que el jurat oficial el presideixi el tamb francs Laurent Cantet fa presagiar alegries per al pas ve quan el dissabte es faci oficial la llista de premiats.

Tot i aix, el gran protagonista de la jornada dahir va ser el nord-americ Jim Jarmusch, un dels directors ms estimulants i prestigiosos dels darrers 25 anys. The limits of control rodada a Madrid, Sevilla i Almeria i amb la presencia de Luis Tosar i scar Jaenada en el repartiment, s una destillaci radical de la obra de Jarmusch. Un film dacci sense acci (com el defineix mig en broma el propi director), on seliminen del celluloide la narraci, la dramatitzaci i la trama per oferir una pellcula glacial. Isaach de Bankol interpreta un personatge silent que deambula per Espanya amb un objectiu inescrutable, per inintelligible per a lespectador. Durant el seu Viatge a taca es creua amb diferents personatges que li donaran les claus imprescindibles per avanar cap a un desenlla desconcertant on la violncia sevapora en un instant tan glaat com la resta del film. Jarmusch segueix a The limits of control lestrategia estilstica de pellcules com Pickpocket (Bresson) o Vivre sa vie (Godard) on la trama es composta de repeticions variables duna mateixa seqncia, en una mena de successions matemtiques que converteixen la pellcula en un joc amb lespectador. Cada cop que El solitari (Isaach de Bankol) es creua amb un dels estranys personatges que lhan dajudar a assolir la seva meta, sinicia una conversa dilatada en el temps, un dileg que es repetir al llarg del film amb frases diferents per amb un subtext similar. El solitari anir descobrint en silenci diferents maneres de viure la vida, de respirar,...

Amb aquests arguments, The limits of control va deixar la premsa molt insatisfeta, segons es dedueix de les sorolloses mostres de desaprovaci que es van deixar sentir quan els ttols de crdit finals feien aparici en la pantalla. Presentar un film de gaireb dues hores on no succeeix gaireb res no converteix a Jarmusch en un entertainment, precisament.

Cada cop em sembla ms avorrit satisfer les expectatives del pblic. Tota una declaraci dintencions per part dun Jarmusch aplaudit i reclamat durant la roda de premsa celebrada a posteriori de lesmentada projecci pels mateixos que hores abans havien xiulat el seu film. El director nord-americ, un autntic gentleman humil, culte i proper amb els assistents, va aclarir en que consistia lestil narratiu del film, oferint una master class cinematogrfica de franc: Lestructura de la trama es basa en un seguit de variacions sobre una mateixa idea. s un concepte present a les composicions musicals, a la pintura o a la moda. Els arguments narratius sn limitats i ja no minteressen; el mode dexplicar una histria, el seu estil, s el que simpregna del segell del seu autor. Lestil s el mode dentregar a lespectador lessncia de les coses. Jarmusch, que va demostrar ser un gran coneixedor de la cultura espanyola (Entre els meus herois shi troben Goya, Cervantes, Buuel, Vctor Erice, Miquel Barcel, els cubistes o els surrealistes...), no va voler desvetllar el significat del desenlla de la pellcula, tot i que va donar certes pistes: lantagonista del film representa la font de poder imposada, que s la imaginaci. Les idees tenen molt ms poder que les armes.

La presncia de Jarmusch a Donosti es va afegir a la projecci en Secci Oficial de Hadewijch, el darrer film de Bruno Dumont, que tamb va aixecar molta polseguera i va despertar una confrontada divisi dopinions (vegeu larticle Hadewijch, metfora de lamor sublim de Marta Bueno). Ja per la tarda, va arrencar la participaci nacional en el certamen amb Mscares, el darrer documental del duet catal que formen Esteve Riambau i Elisabeth Cabeza (La doble vida del fakir, 2006). Amb el comproms dampliar-vos la informaci sobre la pellcula en els propers dies, us avencem que Mscares mostra el procs de preparaci de lactor Josep Maria Pou abans dinterpretar Orson Welles a lobra teatral Welles, su seguro servidor, programada al Teatre Romea de Barcelona lany passat (i dirigida pel propi Riambau).

Finalment, en la darrera sessi del dia, es projectava la primera pellcula espanyola de la Secci Oficial: Yo, tambin, dlvaro Pastor i Antonio Naharro. Sense menysprear la bona fe dun film que parla de Daniel Sanz, el primer europeu amb Sndrome de Down que ha obtingut un ttol universitari, hem dadvertir que la pellcula s cinematogrficament nulla, emocionalment tramposa i coherentment impossible. A favor de Yo, tambin juga el carisma del seu personatge principal, la (a estones) efectiva interpretaci de Lola Dueas i alguns dilegs enginyosos, que no obstant no poden inflar la vlua real de lobra.

Notcies - Cinema Catal . NET
El nord-americ Jim Jarmusch durant la roda de premsa d'ahir a Donosti (foto de Marta Bueno)

lectures: 1020

Gerard Alonso Cassad (Enviat especial al Festival de Sant Sebasti)

23 de setembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Aix de rodar a Espanya acaba amb qualsevol director (Woody Allen, Ridley Scott... i ara Jarmusch).
Mr. Potts25-09-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small