La jornada d’ahir va comptar amb la presencia d’un dels
directors més esperats a Donosti provinents de França: Bruno Dumont. El cineasta gal va
presentar el seu darrer film, “Hadewijch”, a concurs en la Secció Oficial de la Zinemaldia ’09.
Céline Hadewijch és una jove que experimenta una desmesurada passió per Déu, tant
extrema que no li permet conviure en un convent i compartir la seva fe amb la resta de
religioses. El seu amor cap a quelcom no visible i les gens aconsellables amistats de la jove
quan es abocada a la vida real, (islamistes radicals) la condueixen a un desenllaç que es capaç
d’impactar als més escèptics.
A la roda de premsa del film han assistit Bruno Dumont i
Julie Sokolowski, protagonista de l’obra. Un dels temes recurrents ha estat el pausat ritme de
la pel·lícula. En paraules de Dumont “La transcendentalitat passa per una forma espiritual del
ritme, i gràcies a aquesta lentitud podem arribar a ella”. El film està marcat per un ritme en
ocasions soporífer que arriba a desconnectar l’espectador d’allò que està succeint. Segons el
director: “Aquesta lentitud la podem trobar tant en Robert Bresson com en les composicions de
Bach”. Aquest ritme ve marcat per les clares influencies que Bruno Dumont ha manifestat, no
obstant en el seu cas va més enllà i empra aquesta tècnica narrativa per crear una poètica
dramàtica que permet la reflexió de l’espectador. La pregunta és: ¿son necessaris plans fixes
sense diàlegs de dos minuts per tal que l’espectador reflexioni sobre allò que s’està exposant?
(“Ofereixo una versió de la història per a la meditació de l’espectador”, Dumont dixit).
Podem afirmar que no existeix una única versió de “Hadewijch” sinó múltiples
interpretacions. Un cop vist el film es pot pensar que l’essència d’aquest es la idea de l’amor
que pot experimentar una jove front la fe. En canvi, el director va més enllà i ens planteja
una reflexió en termes més amplis: “Aquesta pel·lícula es una metàfora de l’amor humà. S’ha de
veure des d’un punt de vista poètic”. Per qui subscriu aquest article, “Hadewijch” representa
al·legòricament l’amor en essència pura i la innocència més primitiva pròpia d’una adolescent
burgesa amb evidents carències emocionals.
Si tenim en compte les diferents
interpretacions del film de Bruno Dumont que s’han exposat a la roda de premsa, podríem arribar
a la conclusió de que els assistents no han captat l’essència del film tal i com el seu creador
la va pensar. El director ha manifestat estar molt interessat en les diferents interpretacions
que els espectadors puguin tenir sobre la seva pel·lícula, la finalitat de la qual es causar la
reflexió del públic i apropar aquest a una visió més espiritual de l’ésser humà. “El que més
m’interessa és l’opinió de l’espectador. La pel·lícula es un mitjà per arribar a ell”.
MARTA BUENO MOLINERO
Julie Sokolowski i Bruno Dumont, protagonista i director de "Hadewijc", durant la roda de premsa celebrada al Palau del Kursaal de Sant Sebastià (foto de Marta Bueno)
lectures: 1310
Marta Bueno Molinero (Enviada especial al Festival de Sant Sebastià)
