cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MARES I FILLES I VERITATS OCULTES

La dona embarassada que obra la pellcula sud-coreana I came from Busan de Jeon Soo-il, exhibida ja en el tram final de la secci oficial del festival de San Sebastin 2009, incorpora un del temes ms recurrents de tot el certamen donostiarra: el de les relacions mare-fill. Aquesta darrera visualitzaci del rol de la mare tancaria el cercle iniciat amb la jove encinta de Le refuge de Franois Ozon de comenaments de festival i tindria el seu epicentre en la cinta australiana dAna Kokkinos Blessed. Molts papers de mares en un festival presidit pel sentit dorfenesa i tamb mares inestables, excessives i desbordades pels esdeveniments, com la dona protagonista de Making plans for Lena del francs Christophe Honor. Fins i tot, el retrat duna dona alienada per la vida domstica i conjugal que intenta escapar de la rutina en un viatge nocturn rodat a Madrid prcticament en temps real amaga tamb la presncia dun fill fora de camp, absent, desconnectat de la famlia, que refora encara ms la trista soledat daquesta pobre mestressa de casa a La mujer sin piano de Javier Rebollo. El tema de la mare ha esdevingut leix vertebrador de nombroses propostes vistes en el festival i un difan exemple el trobem en la cinta London river del francs Rachid Bouchareb que explota tot el dramatisme que sorgeix de lodissea duna grangera anglesa que acut a Londres per cercar una filla que no dna senyals de vida des dels atemptats londinencs del 7 de juliol de 2005. Per si restava algun dubte sobre la rellevncia del paper femen datributs materns i protectors en la present edici del Festival noms ens resta veure el darrer captol daquests llarga entrega que ser la pellcula de clausura que porta un ttol tan rotund com Mother and child de Rodrigo Garcia i on es podran veure els llaos establerts de dones i fills.

Entre tots aquests films esmentats a competici haig de manifestar el meu desacord amb Blessed - que llueix una estructura de dptic explcitament dedicada als fills i les mares respectivament - ja que malgrat la seva perfecta i vistosa estructura coral dhistries creuades, fa una certa pornografia de la desgrcia on tot resulta subratllat, altisonant i descaradament manifest. La pellcula, seguint les petjades de lobra seminal Crash i els seus derivats com Babel, fa exhibici malsana dels mals del nostre temps com les infncies errtiques, els nens perduts, les mares atabalades o descuidades. Tota aquestes malvestats quotidianes que ens alerten, atinadament, sobre els riscos de la nostra societat occidental, acaben desembocant fcilment en un cinema, que podrem dir, de labraada, un cinema de la catarsis final on mares desorientades, descuidades o abnegades i fills desnortats es fonen en una abraada reparadora i reconciliadora. Em sorprn fora que aquesta cinta hagi agradat molt quan s un simple reguitzell acumulatiu de tragdies, traumes i trastorns sense cap mena de cura.

En aquest sentit resulta potser ms interessant la pellcula I came from Busan sobre aquesta adolescent que porta una criatura al mn i la deixa en adopci ja que no t recursos. Abunden imatges dadolescents estomacant-se, noies prostituint-se, nens deixats o pares borratxos i violents sempre des de la visi daquesta mare soltera que deambula solitria i en silenci per una melanclica ciutat porturia de vaixells en dic sec i aiges quietes i estancades, que amaguen tamb diferents cadvers. Malgrat alguns excessos gratuts, tot i que no cau mai en la mostraci i recreaci dels fets amb fruci, la pellcula mostra una bona realitzaci per mostrar el malestar, la rbia i el patiment duna nena que ha descobert una maternitat impossible.

Aquestes dificultats de viure, exemplaritzades en les problemtiques relacions materno-filials, sestendria tamb a una altre tema fora repetit durant el festival: la ferida interior que arrosseguen molts protagonistes, una mena de pecat original que els mant tenallats i condemnats, un secret que els corca per dins, una veritat oculta. Aquest ha estat el leitmotiv de cintes com la ja comentada en una crnica anterior El secreto de sus ojos sobre un fet del passat que empaita el personatge central, per sobretot Get low dAaron Schneider y Los condenados dIsaki Lacuesta. Un tema que ha contagiat tamb films daltres seccions com la cinta angloirlandesa Five minuts of heaven sobre el fet traumtic dun assassinat terrorista a lUlster en qu el germ petit duna vctima, ara gran i amb seqeles, i el botx, ara penedit tot arrossegant el pes del sentiment de culpa, shan de retrobar molts anys desprs del fet fatdic.

Aix, la pellcula catalana Los condenados toca un tema semblant i en clau abstracte com s la difcil supervivncia de diferents guerrillers llatinoamericans ara en circulaci per culpa duna terrible veritat amagada que no deixa viure bsicament a un dels protagonistes que conviu amb aquesta falsedat, aix com els recels i retrets duna dona dun company que va morir a la selva. Tots aquests personatges es retroben durant lexhumaci del guerriller desaparegut i hi afloren les tensions internes aix com les diferncies generacionals entre els fills i els seus progenitors, revolucionaris als anys setanta. Aquest cos esdev un cadver molest i sobre la taula es posaran velles qestions no enterrades del tot com el comproms personal, la lluita armada, les renncies i les tracions. Tot aix est explicat en veu baixa per Isaki Lacuesta, suggerit, apuntat, intut, sense caure mai en el didactisme i el discurs. Per tot aquest esfor per no caure en una confrontaci oberta i crispada, sempre eludida, al final acaba una mica perjudicant a la pellcula per la seva poca explicitat ja que sest parlant didees, posicionaments i opinions divergents. De tota manera una bona i arriscada proposta que no t res a veure amb la nica representant del cinema independent nord-americ, Get low, que gira tamb al voltant daquest fet traumtic pretrit que marcar per sempre la vida dels seus protagonistes, i que fa gala duna montona realitzaci malgrat latractiu que incorpora Robert Duvall a linterpretar el personatge davi solitari i esquerp allunyat de la comunitat, tancat en el seu refugi campestre al bell mig del bosc, un mica ogre, una mica ermita. Get low diposita tot el pes dramatrgic sobre un esdeveniment del passat que corromp tot el present aix com totes les impossibles relacions humanes que es podrien establir entre una comunitat nord-americana sudista dels anys trenta i aquest vell marginat voluntriament aparcat en una cabana. Tota la fora condueix a la revelaci final per quan coneixem la veritat, aquesta no t ni la fora ni lempenta necessria per fer pujar el llist duna peli contada en clau de western mancada completament dnima.

Quan dem es conegui el palmars del festival de ben segur que donar peu a tota mena de picabaralles i, com sempre, la polmica estar servida. Desprs de veure la programaci sencera magradaria manifestar la meva predilecci - ms enll de cintes ben reeixides que de seguida mouen al consens general com la esferedora cinta bllica City of life and death o el suggestiu thriller El secreto de sus ojos - per un ttol denostat i insultat majoritriament per que personalment crec que s el film ms misteris, torbador, bell, mgic, enigmtic i corprenedor de tot el certamen, Hadewijch del francs Bruno Dumont, el qual cont, ms enll de discutibles idees, el fill ms trasbalsador i precis de tot el certamen.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Hadewijch

lectures: 1070

Joan Millaret Valls

25 de setembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small