El dissabte dia 3 arribava la bogeria adolescent al Festival de Sitges de la mà de Jamie Campbell, actor que que s’ha incorporat a la saga Crepuscle en la segona entrega, Luna nueva. Les enfervorides noies van col·lapsar i capitalitzar el festival per presenciar i adorar aquesta nova incorparació a la saga creada per Stephanie Meyer. Tot aquest desori es va produir per veure únicament el trailer de la cinta, quinze minuts de cine per hores i hores d’espera. Misteris inescrutables del fenomen de les fans.
El passat diumenge dia 4 s’exhibia en un Auditori ple a vessar el segon llargmetratge de por del català afincat a les Amèriques Jaume Collet-Serra, La huérfana. Aquesta segona proposta, que tindrà un èxit instantani quan s’estreni el proper 16 d’octubre, degut al fort predicament que el gènere de terror té entre els adolescents, arriba després del l’esclatant debut de Jaume Collet-Serra en la indústria nordamericana amb La casa de cera després de realitzar molts treballs en el camp publicitari. A la multitudinària projecció va assistir-hi també la nena protagonista, Isabelle Fuhrman, i tot el públic que hi va participar va ser convidat a posar-se una màscara de la pel·lícula. A La huérfana, l’estrany que se’ns fica a casa ara és una nena adaptada provinent de l’est. Una nova variant més perversa encara del nen diabòlic o posseït, el nen psicòpata, capaç de destruir una família que cerca superar el trauma de la mort d’un fill. Una cinta terrorífica protagonitzada per una nena encisadora que mica a mica va descobrint la seva vessant manipuladora, pèrfida i assessina fins a dinamitar una precària estabilitat familiar aixecada sobre les ferides del passat en la millor tradició dels melodrames familiars.
El diumenge també tenia lloc una doble sessió cinematogràfica en 3-D, en què tothom apareixia de nou uniformat amb unes ulleres reglamentàries per a la ocasió, conformada per l’estrena de The hole de Joe Dante i la revisitació del modern cinema d’animació digital Toy story. The hole és una cinta de ficció rodada en 3-D que verdaderament no aporta gaire cosa a la tridimensionalitat encara que la seva història resulti força atractiva en un registre de pel·lícula de por inofensiva, simpàtica, quasi infantil, protagonitzada per un forat obert a l’abisme en el soterrani d’una casa que sembla que connecti amb l’avern però que al capdevall enllaça amb les nostres pors més arrelades. Així doncs, un cinema de fantasmes, d’inseguretats i de culpes que serveix per passar comptes amb el passat.
El dilluns es va poder veure la primera cinta del debutant Ferran Audí, The frost, després d’una llarga carrera com a actor i haver dirigit teatre i el curt Teresa y los no muertos. Una ambiciosa pel·lícula catalanoespanyola rodada a Noruega a partir d’una obra de Ibsen El nen Eyolf i realizada amb càmara digital. Una cinta alimentada per la tragèdia de la desaparició d’un nen poc estimat en què es barreja somni i faula amb realitat. Cinema de desaparicions d’aromes bergmanianes en què les ferides, recels i llaços de sang provoquen esberles i sentiments malaltissos de culpa i càstig. Els paisatges galçats i les ressaques marines provoquen la sensació d’estat purgatorial en què els pesonatges es troben mentre malden per sobreposar-se, barallar-se, desestimar-se o enfonsar-se.
Sorprenent, excessiva, desmesurada, a estones pesada i recarregada, i altres moments, fascinant i captivadora, ha resultat la prémière absoluta de Mr. Nobody del belga Jaco van Dormael. Una abassagadora reflexió sobre el temps, la vida, l’atzar, la memòria i l’amor relatada en clau fantàstica amb un Jared Leto impressionant que interpreta les diferents vides de Nemo. Més decebadora va resultar el remake nordamericà de Werner HerzogBad lieutenant a partir del clàssic d’Abel Ferrara en què tot plegat pren un aire de comèdia paròdica despullada de la misticitat i transcendentalitat del primer encara que al final de la projecció tal despropòsit s’atemperi ja que Herzog sembla que hagi volgut jugar a la deconstrucció gràcies als excessos i histrionismes de Nicolas Cage i la cinta pren un aire esperpèntic, increïble, marcià, esbojarrat, delirant.
