cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DEL CINEMA DE TERROR DE SITGES A L'ASSAIG ARTE Y TERROR, D'NGEL GONZLEZ GARCA

La 42a edici del Festival Internacional de Cinema de Sitges arriba al final. Les darreres hores del festival de Terror estan marcades no noms per la desfilada de zombies pels carrers de Sitges (una massiva Zombieland catalana) sin per la presentaci d'una biografia d'un dels convidats aquest any al festival, l'actor, director i guionista Paul Naschy (el Lon Chaney espanyol, amb el seu inseparable Waldemar Daninsky o, senzillament, l'autntic Jacinto Molina). Una bona combinaci, doncs, de cinema, celebraci macabra i literatura fantstica per acomiadar-nos un any ms de Sitges i esperar ja, amb impacincia l'edici de l'any vinent.

Aquests aconteixements recents sn el pretext perfecte i oport per parlar d'un llibre que no hauria de deixar indiferent ning i que, tractant-se d'una editorial petita (minscula per que realitza un esfor majscul) pot passar desapercebut per al gran pblic. s l'assaig Arte y Terror, del gran expert en art, catedrtic, investigador i un dels millors especialistes en qestions esttiques d'aquest pas, ngel Gonzlez Garca. L'editorial, molt poc coneguda, Mudito & Co, s una d'aquelles que fora sovint proporcionen satisfaccions mximes i que es permeten arriscar (i si no poden, ho fan igualment) a l'hora de publicar llibres que les editorials importants, probablement, mai no editarien.

Res a veure, doncs, amb Paul Naschy i sense cap dependncia amb les publicacions editades pel Festival de Sitges d'enguany. Va ser una de les meves lectures (editada recentment) ms satisfactries d'aquest estiu passat. El punt de partida del llibre d'ngel Gonzlez resulta brillant: sabem que el terror s una de les claus ms importants de la modernitat (la ms rellevant, possiblement, des de l'ltima dcada del segle XVIII) i sabem tamb que aquesta presncia del terror ha configurat tot l'univers de la subjectivitat durant els segles XIX i XX. El tema ha estat molt estudiat dins l'mbit d'all poltic, i la modernitat poltica es traduria, precisament, com la capacitat d'imposar representacions irresistibles, brutals, a la ciutadania. I, a partir d'elles, configurar tot el que es gesta a partir de 1794, que pren el seu nom de Robespierre, per que de forma diferent continua apareixent a la Xina actual, Corea, Cuba..., amb moments de mxima apoteosi marcats pel perode d'entreguerres i els grans totalitarismes.

Si aquest aspecte inicial en l'obra d'ngel Gonzlez resulta brillant, no es queda enrere (fins i tot dna un pas endavant) a l'hora d'observar, com aquesta realitat, aquesta presncia constant d'all terrorfic, forma part tamb de l'esfera de la representaci subjectiva i, de forma particular, de l'esfera de l'art. s cert que existeixen estudis que han tractat la relaci entre l'art i el terror poltic (per exemple, algun s'ha centrat en la pintura de David i en l'art a la Revoluci Francesa) per no s aquesta la idea principal de l'autor d'aquest assaig tot i que tamb en fa referncia: dedica unes pgines esplndides a Delacroix (autor de La llibertat guiant el poble, de 1830, i pintura escollida per acompanyar/illustrar l'encapalament d'aquesta recomanaci literria: si encara resta algun jove que pensi que aquesta pintura s obra del cantant Chris Martin i/o del grup Coldplay, utilitzada a l'lbum Viva la vida, el millor que pot fer s oblidar aquesta idea estpida i interessar-se, a partir d'avui, per l'obra del pintor francs Eugne Delacroix [1798-1863]).

ngel Gonzlez es centra en la presncia general de tot el que s o tot el que genera inquietud, tot el que genera espant... en l'mbit de la representaci artstica. Parteix del poltic i escriptor irlands Edmund Burke [1729-1797]: "La mayora de las causas de "lo sublime" burkiano se encuentra en sus vistas de ruinas, y sobre todo en sus famossimas "carceri d'invenzioni": la oscuridad, la privacin, la vastedad, la infinidad, la magnitutd, la dificultad, la magnificencia, el estruendo, la prontitud o la esperanza, y hasta algunas menos imponentes, como los hedores o ciertas sabandijas venenosas que huyen de la luz" (pgina 21). "... la aparicin del Diablo entre las ruinas constituye el lmite de la recepcin de esa idea de "lo sublime" por parte de una sociedad tan pendiente de las ideas nuevas como aficionada a ponerlas en ridculo; y entindase que el lmite tambin entre el Antiguo Rgimen y un nuevo y por excelencia sublime Rgimen de Terror... Su advenimiento como forma extrema de gobierno no slo volvi insignificante cualquier reparo a esa idea de "lo sublime", sino que "lo sublime" result adems completamente realizado; o sea que el terror ejercido en Francia por los jacobinos habra consistido en algo as como "LO SUBLIME ABSOLUTO", y el ensayo de Burke de 1757, en un tmido anticipo de sus Reflections on The Revolution in France de 1790, aunque lo peor an estuviera por llegar (pgina 14). I continua Gonzlez fins al surrealisme i amb moments magistrals com la descripci de l'obra artstica (l'autor descriu de forma meravellosa un quadre del pintor itali nascut a Grcia, Giorgio de Chirico [1888-1978], L'enigma d'un dia).

Per, encara s'arriba ms enll en aquest llibre Arte y Terror: ngel Gonzlez arriba a l'mbit de les representacions populars. Els exemples sn diversos i variats: "... Nadie vaya a creer que la invencin del cinematgrafo, cuyo origen se hace remontar a esas mquinas de fantasmas, tenga tanto que ver con la ndole de las imgenes que proyecta sobre la pantalla, secuencias fotogrficas o fotogramas, como con la intensidad de la luz que las lleva hasta all. Quiero decir que el cine no existira sin la luz elctrica; aunque sobre todo esto otro: que cuanto ms intenso sea el foco luminoso de un fantascopio ms intensa ser tambin la sensacin de presencia de los fantasmas que saca de la oscuridad; y ello con independencia de su aspecto, como aprendimos de nios al ver en la pantalla de un cine a la bruja de Blancanieves de Walt Disney: que no resultaba menos aterradora que el reflejo de Peter Lorre en M, el vampiro de Dsseldorf o que los zombies descompuestos y patosos de La noche de los muertos vivientes. Eso eran precisamente los fantasmas para los antiguos: muertos vivientes.

Continuarem amb els fantasmes d'Spielberg a Poltergeist per aturem-nos en la reflexi de Gonzlez sobre una pellcula aterridora, Los crmenes del museo de cera (House of Wax, Andr de Toth, 1953): "... Trataba, como os digo, de un escultor que, no pudindose valer ya de sus manos por habrselas abrasado en un incendio, haba decicido sumergir cuerpos vivos en cera fundida y exponer pblicamente a sus vctimas como si fueran inocentes figuras salidas de sus manos, demostrando que el crimen deba ser considerado entre las Bellas Artes mucho mejor de lo que ya hizo Thomas de Quincey... Pude as descubrir muy pronto, no slo que el cine tena ms de celebracin tumultuosa de un terror colectivo que de solitario rito de paso, sino tambin que el arte era una forma de terror, o propiamente: una industria -y un negocio- de "muertos vivientes", lo que tal vez no dejaba de ser una iniciacin, y sta s que solitaria; de manera que lo que habra tenido que ser colectivo -la experiencia de lo artstico- resultaba ser solitario, y por el contrario: lo que habra tenido que ser solitario -la entrevista con los propios fantasmas- resultaba ser colectivo; esto es: que las fantasmagoras se volvan artsticas y las artes fantasmagricas..." (pgina 39). Precisament, dues de les "escenes" representades al museu de cera dirigit pel professor Jarrod (Vincent Price) eren de violncia histrica relacionada amb el perode de la Revoluci Francesa: la de Charlotte Corday, enfonsant el seu ganivet al cor de Marat, un dels lders de la revoluci i l'escena de la mquina ideada per tallar caps i coneguda com guillotina, nom que es deu al doctor Guillotin, a finals del segle XVIII tot i que un aparell molt similar ja s'usava a Itlia des del segle XV. Los crmenes del museo de cera era un remake de Los crmenes del museo (Mystery of the Wax Museum, Michael Curtiz, 1933), aquesta ltima no tan popular com l'anterior. Fa quatre anys, el director barcelon Jaume Collet-Serra (present aquests dies a Sitges amb La hurfana (Orphan, 2009) debutava amb La casa de cera, que prenia el seu titol del clssic de terror de 1953 tot i que, certament, la relaci entre ambdues pellcules es quedava en aquell punt de partida. Unes pgines realment esplndides escrites per ngel Gozlez Garca sobre aquell clssic i terrorfic film interpretat per Vincent Prince i amb un jove, de 32 anys, Charles Bronson.

Sincerament, Arte y Terror s un llibre molt recomanable i escrit de forma excepcional; un llibre que no parla de metfores, sin de fets reals; un llibre que illustra la seva portada amb una de les seves fotografies interiors: un munt de sabates pertanyents a jueus exterminats a camps de concentraci nazis.


GONZLEZ GARCA, ngel: Arte y Terror. Editorial Mudito & Co. Barcelona, 2008, 196 pgines. ISBN: 978-84-936578-5-7
Notcies - Cinema Catal . NET
La llibertat guiant el poble, pintura d'Eugne Delacroix, de 1830

lectures: 2138

Albert Marn

10 d'octubre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Que gran que s Paul Naschy! aquest llibre ha de ser molt sucs...
Carmel11-10-2009

grcies per a la recomenaci!!
Mireia A.11-10-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small