cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL CINEMA CATAL HA OCUPAT UN LLOC DESTACAT AL FESTIVAL CINESPAA 2009 DE TOULOUSE

Del 2 al 11 doctubre ha tingut lloc ledici 14 del festival Cinespaa de Toulouse amb forta presncia de cinema catal. Amb lentrega de premis en els cinemes UGC de la capital occitana es va posar punt i final a un dels ms importants festivals internacionals especialitzats en el cinema espanyol. Una programaci conformada per vuit ttols potents a competici ms dotzenes de cintes en altres seccions com Panorama que mostrava vint ttols representatius de lactual estat del cinema espanyol. Malgrat que molts ttols ja han estat estrenats en territori espanyol o han passat per diferents festivals el cert s que s un bona forma per recuperar tots aquells ttols que sens havien escapat. Pel festival ha passat Ventura Pons per presentar Forasters o Eduard Fernndez per acompanyar la cinta Amores locos de largent Beda Docampo Feijo. Curiosament aquestes dues cintes amb presentaci catalana van assolir el premi a la millor actriu ex-aequo tant per la catalana Anna Lizaran aix com per lactriu Irene Visedo, companya de repartiment de lEduard.

En un palmars on va resultar guanyadora amb la Violeta dOr a la millor pellcula a concurs la cinta vasca Ander de Roberto Castn, indita a les nostres pantalles, i que relata amb convicci, naturalitat i franquesa la relaci homosexual que sorgeix entre un pags i un nouvingut peru en lambient rural i euskaldun dun casero, tamb va haver-hi ms reconeixements pel cinema catal. Aix va haver-hi una menci especial atorgada pel comit de selecci de Cinespaa a la cinta The frost/La escarcha del debutant catal Ferran Aub i rodada a Noruega a partir duna descarnada obra de Ibsen, que sexhibia prcticament simultniament en el festival de Sitges en lapartat de sessions especials. Per el guard amb sabor catal de ms rellevncia potser va ser el premi del jurat Races atorgat a El somni de Christophe Farnarier, que va recollir el mateix director acompanyat del productor Llus Miarro. El mrit daquesta producci catalana sobre el darrer pastor de la transhumncia catal, anomenat El pipa, en qu sexemplifica la defunci dun model i manera de viure arrelat al pas i superat per la modernitat del segle XXI que arrossega tradicions i singularitats pel regarot de la globalitzaci s que va haver de competir entre altres quinze llargmetratges documentals. En aquesta secci tamb a concurs hi figurava una nodrida represnetaci catalana que englobava els darrers trabells de Carles Balagu, Arropiero, el vagabundo de la muerte; el recentmenrt estrenat treball Mnica del Raval de Francesc Betriu; el documental Cinemacat.cat dAntoni Verdaguer; o el documental dOriol Porta Hollywood contra Franco.

En aquesta edici va triomfar La buena nueva dHelena Taberna, sobre la vida dun jove capell en un poblet navarrs que fa costat a les vdues i els perseguits de la repressi falangista i carlina durant la guerra civil espanyola fent costat als necessitats i els desvalguts en sintonia amb lEvangeli tot predicant la bona nova del ttol, que va aconseguir el premi al millor actor per Unax Ugalde, el guard a la millor msica per ngel Illarramendi, el premi a la millor actriu revelaci per Susana Abaituna Gmez i el valus premi del pblic. Una altra pellcula que en va resultar guanyadora va ser Retorno a Hensala de Chus Gutirrez, una altra directora, que va aconseguir els premis a la millor fotografia per Kiko de la Rica i el millor gui per Chus Gutirrez i Juan Carlos Rubio.

Un dels moments ms intensos del festival va ser larribada de Marc Recha per presentar en una secci especial consagrada a la seva figura el darrer treball que competir ben aviat a la Seminci de Valladolid, Petit indi. Es tracta duna preciosa cinta dambient suburb, proletari i marginal nascut a la riba del riu Bess en un territori de ning, un no lloc, de to alegric contat com una faula cruel sobre el pas de la infncia a la maduresa protagonitzat per un noi, lArnau, que t a la seva mare empresonada i construeix un mn propi com a refugi al voltant dels animals, especialment del cant dels ocells, sobretot caderneres; el seu mitj dexpressiu ja que s un noi de poques paraules.

I per acabar, fer constar que aquesta notria presncia del cinema catal es va formalitzar en una retrospectiva sobre Lescola de Barcelona, un autntic redescobriment per una variant nostra i local que romn fora sepultada pel pes de les noves avantguardes europees dels anys seixanta. Aix va provocar que visitessin la capital toulousiana Roc Villas, director de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, i els directors Jos Maria Nunes i Manuel Cuss-Ferrer.

Notcies - Cinema Catal . NET
Christophe Farnarier i Llus Miarro, premi al millor documental per El somni


lectures: 2120

Joan Millaret Valls

13 d'octubre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small