EL CINEMA CATALÀ HA OCUPAT UN LLOC DESTACAT AL FESTIVAL CINESPAÑA 2009 DE TOULOUSE
Del 2 al 11 d’octubre ha tingut lloc l’edició 14 del
festival Cinespaña de Toulouse amb forta presència de cinema català. Amb l’entrega de premis en
els cinemes UGC de la capital occitana es va posar punt i final a un dels més importants
festivals internacionals especialitzats en el cinema espanyol. Una programació conformada per
vuit títols potents a competició més dotzenes de cintes en altres seccions com Panorama que
mostrava vint títols representatius de l’actual estat del cinema espanyol. Malgrat que molts
títols ja han estat estrenats en territori espanyol o han passat per diferents festivals el
cert és que és un bona forma per recuperar tots aquells títols que se’ns havien escapat. Pel
festival ha passat Ventura Pons per presentar “Forasters” o Eduard Fernàndez per acompanyar la
cinta “Amores locos” de l’argentí Beda Docampo Feijóo. Curiosament aquestes dues cintes amb
presentació catalana van assolir el premi a la millor actriu ex-aequo tant per la catalana Anna
Lizaran així com per l’actriu Irene Visedo, companya de repartiment de l’Eduard.
En un
palmarés on va resultar guanyadora amb la Violeta d’Or a la millor pel·lícula a concurs la
cinta vasca “Ander” de Roberto Castón, inédita a les nostres pantalles, i que relata amb
convicció, naturalitat i franquesa la relació homosexual que sorgeix entre un pagès i un
nouvingut peruà en l’ambient rural i euskaldun d’un caserío, també va haver-hi més
reconeixements pel cinema català. Així va haver-hi una menció especial atorgada pel comité de
selecció de Cinespaña a la cinta “The frost/La escarcha” del debutant català Ferran Aubí i
rodada a Noruega a partir d’una descarnada obra de Ibsen, que s’exhibia pràcticament
simultàniament en el festival de Sitges en l’apartat de sessions especials. Però el guardó amb
sabor català de més rellevància potser va ser el premi del jurat Raíces atorgat a “El somni” de
Christophe Farnarier, que va recollir el mateix director acompanyat del productor Lluís
Miñarro. El mèrit d’aquesta producció catalana sobre el darrer pastor de la transhumància
català, anomenat “El pipa”, en què s’exemplifica la defunció d’un model i manera de viure
arrelat al país i superat per la modernitat del segle XXI que arrossega tradicions i
singularitats pel regarot de la globalització és que va haver de competir entre altres quinze
llargmetratges documentals. En aquesta secció també a concurs hi figurava una nodrida
represnetació catalana que englobava els darrers trabells de Carles Balagué, “Arropiero, el
vagabundo de la muerte”; el recentmenrt estrenat treball “Mónica del Raval” de Francesc Betriu;
el documental “Cinemacat.cat” d’Antoni Verdaguer; o el documental d’Oriol Porta “Hollywood
contra Franco”.
En aquesta edició va triomfar “La buena nueva” d’Helena Taberna, sobre
la vida d’un jove capellà en un poblet navarrès que fa costat a les vídues i els perseguits de
la repressió falangista i carlina durant la guerra civil espanyola fent costat als necessitats
i els desvalguts en sintonia amb l’Evangeli tot predicant la bona nova del títol, que va
aconseguir el premi al millor actor per Unax Ugalde, el guardó a la millor música per Ángel
Illarramendi, el premi a la millor actriu revelació per Susana Abaituna Gómez i el valuós premi
del públic. Una altra pel·lícula que en va resultar guanyadora va ser “Retorno a Hensala” de
Chus Gutiérrez, una altra directora, que va aconseguir els premis a la millor fotografia per
Kiko de la Rica i el millor guió per Chus Gutiérrez i Juan Carlos Rubio.
Un dels moments
més intensos del festival va ser l’arribada de Marc Recha per presentar en una secció especial
consagrada a la seva figura el darrer treball que competirà ben aviat a la Seminci de
Valladolid, “Petit indi”. Es tracta d’una preciosa cinta d’ambient suburbà, proletari i
marginal nascut a la riba del riu Besòs en un territori de ningú, un no lloc, de to alegòric
contat com una faula cruel sobre el pas de la infància a la maduresa protagonitzat per un noi,
l’Arnau, que té a la seva mare empresonada i construeix un món propi com a refugi al voltant
dels animals, especialment del cant dels ocells, sobretot caderneres; el seu mitjà d’expressiu
ja que és un noi de poques paraules.
I per acabar, fer constar que aquesta notòria
presència del cinema català es va formalitzar en una retrospectiva sobre “L’escola de
Barcelona”, un autèntic redescobriment per una variant nostra i local que román força sepultada
pel pes de les noves avantguardes europees dels anys seixanta. Això va provocar que visitessin
la capital toulousiana Roc Villas, director de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, i
els directors José Maria Nunes i Manuel Cussó-Ferrer.
Christophe Farnarier i Lluís Miñarro, premi al millor documental per El somni
