cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA SEMINCI PREMIA AMB SENGLES ESPIGUES D'HONOR A CARLOS SAURA I ETTORE SCOLA

En la cerimnia inaugural de la 54 Semana Internacional de Cine de Valladolid- Seminci 09 que va tenir lloc el divendres dia 23 doctubre es van atorgar sengles Espiges dHonor al realitzador aragons Carlos Saura i el director itali Ettore Scola. Linfatigable director aragons, que acaba de presentar al festival de Toronto la seva darrera pellcula Io, Don Giovanni i es troba embolicat en una nova aventura cinematogrfica Flamenco, flamenco, ha estat homenatjat a Valladolid amb aquest guard i s motiu duna retrospectiva integral de tota la seva obra. Igualment, el director de pellcules de referncia del cinema espanyol del franquisme com Los golfos o La caza ser el protagonista de lexposici Otras miradas de Carlos Saura en qu es donar visibilitat a la faceta ms amegada dun director apassionat per la fotografia, la de dibuixant i pintor, sobretot, grcies a les seves fotografies pintades, anomenades fotosaurios.

Laltre gran homenatjat de la Seminci ha estat el director itali Ettore Scola, president tamb del Jurat Internacional del certamen castell, del qual es pot veure una orientativa retrospectiva seleccionada pel mateix director de La familia desprs que en ledici de la Seminci de lany 1986 ja se li dediqus un cicle.

El Festival vallisolet es va obrir oficialment amb la darrera cinta de Ken Loach Buscando a Eric, novament amb gui del seu inseperable company Paul Laverty, i amb protagonisme de lestrella francesa de futbol Eric Cantona, tot un dol en terres britniques. Aquesta comdia de superaci personal dun carter angls en crisis s una de les peces ms fcils del britnic Ken Loach entregat absolutament a la cusa del cinema fet per un gran pblic amb moltes concessions, complicitats, bromes i artificis. Potser mai com ara, el director angls havia jugat tan descaradament les cartes per satisfer laudincia, encara que sigui a travs duna oda al companyarisme i contra lindividualisme, a travs de lhumor, la simpatia i els acudits. I que quedi clar que un no est contra les rialles, mecanisme dalliberamentt i de plaer, sino contra la tendenciosa utilitzaci dun director que va de radical i progressista i fa una pellcula on es posen en evidncia tots els recursos del cinema comercial, reparador i inofensiu.

Desprs de la cinta inaugural de Ken Loach fora de concurs sha pogut veure a Valladolid lltima pea duna filmografia coherent i personal com la del grec Theo Angelopoulos. El veter director grec ha rodat I skoni tou chronou per completar la seva trilogia sobre Eleni i tornar a parlar-nos de la dissoluci de lindividu en les cendres del temps i de la histria del segle XX fet de dispores, derrotes i exilis, el desperdigament hum pel planeta per culpa de guerres, dictadures i repressions. Una cinematografia rigurosa i inqestionable que com ms ens endinsem en el segle XXI amb la tendncia general de gustos dun pblic globalitzat i estandarditzat ms anacrnica apareixer. Es tracta dun dels darrers cineastes dautoria manifesta en actiu fcilment reconeixible pels seus virtuosos plans-seqncia, els seus moviments i desplaaments de masses i gent, la boira omnipresent, les sempiternes fronteres que disgreguen els homes i dones, lal potic dalguna de les seves imatges, la presncia de diferents temps narratius en un mateix pla, el pes feixuc del comunisme defenestrat o una msica impresionant pel seu to elegac i transcendent.

El director catal Marc Recha tamb competeix a Valladolid i ha presentat una preciosa i aspre faula sobre el pas de linfantesa a ledat adulta grcies al recorregut de creixement de lArnau, un noi de poques paraules, de condici rfana, ja que el pare s absent i la mare est empresonada, que sexpressa ms aviat a travs del cant de les caderneres i la seva afici a cuidar animals, com la guineu espellofada que troba. Aquest mn particular creat com a hbitat i refugi, on es mant la seva innocncia salvada, sha construit en un territori hostil nascut a la vora del riu Bess quan arriba a la seva desembocadura. Una mena de terra de ning travessada per autopistes, lnies ferroviries, naus industrials, blocs de ciment i torres dalta tensi, un no lloc poblat de gent marginal i arrabalera que viuen en barraques, cultiven horts i aposten al candrom. Un paisatge hum ric, creble i versemblant, en qu fins i tot un Sergi Lpez, que fa poc apareixia perdut i irreconeixible passejant per Tquio en el film cool i guai de la Isabel Coixet, aqu est soberbi, rotund i impressionant en el seu paper doncle canalla, desclassat i mafioset amb els seus xanxullos i trapitxeos. I el cant dels ocells s pur lirisme, moments mgics.

On no apareix ni engruna de sensibilitat, de tacte o delegncia s en la pellcula guinyolesca, grotesca i estripada Paco de largent Diego Rafecas. Tot i que la pellcula est carregada de bones intencions per avisar-nos dels estralls de laddicci a les drogues de diferents joves de prodecncies socials contraposades, la cinta mai pot desprendres duna toc dartificiositat molest, de tractament de srie de sobretaula farcit de maquillatge i disfressa, amb histries creuades que avancen, reculen i es troben de forma pretenciosa i cridanera acompanyades dimatges impactants duna retrica de la destrucci i la caiguda forada i gastada i estudiades escenes de catarsi, terpia de grup i abraades generoses.

I una de les cintes ms aplaudides ha estat Le hrisson de la francesa Mona Achache on lactriu i directora francesa Josiane Balasko interpreta una portera malhumorada, descuidada i ferstega, com leri del ttol, una dona que punxa per fora per que amaga una rara sensibilitat i una extensa cultura. Una pellcula que parla de la invisibilitat de les persones que tenen les feines ms brutes o pobres a travs dels ulls duna nena menuda viva i intelligent, que roda una pellcula amateur i casolana amb tots els personatges de limmoble i de la seva prpia famlia de casa bona. Larribada a lescala dun nou ve japons, una nova sensibilitat, provocar que aflori a la supefcie lnima cultivada de la portera ningunejada. Complex i ric film, encara que amb algunes concessions, que esdev una de les sorpreses ms agradables dun festival amb solera.

Notcies - Cinema Catal . NET
Els directors Carlos Saura i Ettore Scola

lectures: 981

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Valladolid)

26 d'octubre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small