MIS PROBLEMAS CON AMENÁBAR. AUTORS: JORDI COSTA I DARÍO ADANTI. EDICIONS GLÉNAT
Coincidint amb l’exultant estrena de la superproducció espanyola “Ágora” d’Alejandro Amenábar, l’editorial Glénat acaba de publicar amb bon olfacte aquesta diatriba contra el director Amenábar, nen prodigi i director mimat del cinema espanyol, l’àlbum de còmic “Mis problemas con Amenábar” de Jordi Costa i Darío Adanti. El crític cinematogràfic Jordi Costa, en la seva vessant més satírica i corrosiva, emprén una croada personal farcida de mala baba contra aquesta figura intocable del cinema hispànic. El crític Jordi Costa no s’estrena ara en l’ofici de la historieta gràfica feta amb conya i esperit crític, sino que aquesta faceta apareix com una conseqüència lògica del mateix exercici de la crítica cinematogràfica. Al costat de Darío Adanti han emprés una carrera conjunta com a duet artístic que va tenir la seva gènesi en “Vida mostrenca” (2002) i ha passat per diferents entregues com l’anterior “Monstruos Modernos”(2008).
En l’introducció, Jordi Costa legitima al seu atac frontal a la figura d’Amenábar defensant la tesi força escaient de que entre tots hem ajudat a crear aquest monstre encumbrant “un model cinematogràfic basat en el simulacre, la competència tècnica i i l’asfíxia de l’allò dionisiac” per rematar la feina definint el mateix director com “una entelequia, una il·lusió, la suma de molts”.
L’esperit combatiu i resistencialista de Jordi Costa es fa explícit en la portada de l’àlbum on s’il·lustra una popular escena guerracivilista sota el totèmic lema de “No passarà”. L’obra comença amb la sortida de dos companys del cinema on s’acaba d’estrenar “Mar adentro” i un d’ells, un colèric i cabrejat Mostrenco, explicarà al seu escèptic i innocent amic Ché-qué-loco la seva singular i traumàtica relació amb el geni Amenábar. Aquí s’obra un gran flash-back que ocupa pràcticament tot el llibre i que acull en to de memòria viscuda una narració en primera persona per relatar la pròpia experiència autobiogràfica del rebuig frontal de Mostrenco – Jordi Costa – a l’obra d’ Amenábar, puntejada per dos moments d’inflexió d’encontre amb el geni a destruir als festivals de San Sebastián i després al festival de cinema espanyol de Málaga. Com tothom por suposar, la historieta s’acabarà com una història de por quan els dos protagonistes es fiquen dins un cinema per protegir-se de la pluja sense adonar-se que s’han ficat a la mateixa gola del llop ja que hi ha el film “Ágora” en cartell.
Una història divertidíssima, hilarant, però també sagnant, feta amb les entranyes i sense compassió envers la figura divinitzada d’Amenábar. Aquesta posició – compartible o no – és el cos doctrinal de l’obra que està fonamentada en un anàlisi de la filmografia del director de “Tesis” més una sugerent visió del fenomen Amenábar que, segons Jordi Costa, pren un caire també polític, disparant temeràriament i discutiblement, encara que no vagi tan desencaminat, a la figura d’un Amenábar oportunista i ambiciós que en un primer moment esdevingué la nineta dels ulls del règim pijo i pulit d’Aznar comportant la defenestració del gurú patri Pedro Alomodóvar per després apuntar-se al carro progressita i guanyador d’en Zapatero amb una pel·lícula cojuntural com “Mar adentro”. Un catxondo àlbum sobre cinema en què es retrata també la figura del mateix crític cinematogràfic, oberta també a la autocrítica i a la deconstrucció, amb nombroses referències cinèfiles – comparant el encantador babau “Mister Chance”, interpretat per Peter Sellers, amb la forja del fenomen Amenábar - i moltes caricatures reconeixibles de personatges coneguts. Un estil sobri i senzill, quasi elemental en la seva rigidesa, amb el personatge de Mostrenco sembre crispat i emprenyat, amb elevades dosis d’humor incisiu, jugant constantment amb el recurs de contrastar figures diminutes i gegants – cas de Mostrenco aclaparat i superat pels maldecaps i els encontres desagradables - i treballant també la disposició visual de l’individu aïllat i empetitit per reforçar la seva lluita numantina contra el monstruós fenomen del mediàtic Amenábar. El que resulta ben curiós és que el mateix Jordi Costa hagi utilitzat un pla zenital que es fon en l’univers astral per reforçar la solitud i desamparament del crític amonestat per Amenábar avançant-se involuntàriament a una de les preses habituals, pràcticament l’element distinctiu i recurrent d’Amenábar a “Ágora”.
lectures: 1142
Joan Millaret Valls
28 d'octubre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Molt recomanable!!!
Andrés
29-10-2009
estic d'acord en que Amenábar és un director molt mimat i sobrevalorat
Pep
30-10-2009
Jo trobo que Almenabar es un bo director de cinema. Si èticament es altra historia no lo sé, no el conec.
