REVISTA VERTIGO NÚM. 36. ESTHÉTIQUE ET HISTOIRE DU CINÉMA
L’editorial francesa Capricci ha editat el número 36 de
la seva revista interdisciplinar Vertigo aquest mes d’octubre dedicat al continent americà. El
present número conté una sèrie d’articles i entrevistes al voltant de diferents dinàmiques
culturals sorgides a Nord-amèrica que enllacen amb el Festival de Tardor organitzat al Jeu de
paume parisenc en què la revista Vertigo hi participa donant a conèixer més enllà del cinema
del canadenc Guy Maddin o el de James Benning. La revista amplia les fronteras del cinema per
parlar abastament de la figura internacional de la dansa contemporània Merce Cunningham, autora
també de diferents creacions videoartístiques i coreogràfiques en què juga amb l’electrònica i
la tecnologia digital amb una pluja de figures abstractes com a “Biped”(1999). Sense abandonar
l’escena, trobem articles sobre l’home de teatre Robert Wilson o la companyia novaiorquesa The
Wooster Group que deconstrueix l’obra del dramaturg Tennessee Williams.
La revista
visita el poeta John Giorno i publica el seu llarg poema”Thanx 4 nothing on my 70th Birthday in
2006” en l’original anglès i la translació en francès mentre Giorno respon un curt qüestionari
parlant dels seus amics Andy Warhol o William Burroughs. Només recordar als més cinèfils que
Giorno és el protagonista del film de Warhol “Sleep” de 1963 en què el poeta de jove apareix
dormint plàcidament durant les vuit hores que dura l’enregistrament.
Jean-Jacques Lebel,
fundador als anys seixanta del grup Polyphonix, ens parla d’aquest grup i de la seva concepció
avantguardista i rizomàtica del teatre, amb reververacions i ecos entre textos i paraules.
Descobrim la música de Vàrese projectada en l’espai en què conceptes com línia melòdica o
contrapunt desapareixen absolutament fugint de la convencionalitat. L’obra musical de Vàrese
dialogarà en un altre article amb les obres visuals de l’artista californià Gary Hill, antic
escultor, fascinat ara pel vídeo i el so, en una comunió de formats en què conviuen el film,
la performance, la poesia, les textures materials o les imatges electròniques. Treballs sobre
els compositors Morton Feldman (1926-1987) o el septuagenari Frederic Rzewski arrodoneixen la
vessant musical de la revista al costat de Vàrese.
Pel que fa a l’aspecte
estrictament cinematogràfic la revista Vertigo publica dos monogràfics sobre el realitzador
canadenc Guy Maddin – que alguns poden conèixer gràcies al festival de Sitges ja que hi ha
compatit en diferents ocasions i fins i tot va guanyar amb “Dracula, pages tirées du journal
d’une vierge”(2002) – i el documentalista James Benning. Maddin és un conreador anacrònic i
singular del cinema primitiu, mut, rodat en blanc i negre. El resultat és un cinema
fantasmàtic, lliure, modern – en el sentit de tornar als origens - , un cinema resistent.
Mentre que a l’estat espanyol sembla que no ha estrenat mai, al país veí hi ha en cartellera
ara mateix el seu darrer film “My Winnipeg”, un treball entre documental i cinema de fantasmes
rodat a la seva ciutat natal. Es publica una entrevista extraordinària i, fins i tot, s’hi
recull un manifest escrit el 1994 per ell mateix de com hauria de ser el cinema, abans del
controvertit manifest Dogma. Del documentalista James Benning també hi ha un tractament
exhaustiu amb entrevista i un estudi extens de la seva obra. Benning és l’autor del esplèndid
film “13 lakes” (2004) que recull la influència del land art així com els clàssics paisatgistes
nord-americans o el minimalisme de Michael Snow.
