El telefilm austríac-alemany de Miguel Alexandre “Kinder
des sturms” (La nena perduda) va guanyar la setena edició del ZOOMIGUALADA, Festival Europeu de
Telefilms 2009 en un retrat d’època que reflecteix la immediata i caòtica postguerra de
l’Alemanya derrotada en què milers de persones esdevingueren refugiats i desplaçats per
recomençar de nou vers l’Alemanya de l’Oest i protagonitzat per una mare coratge que lluita i
pateix per recuperar la seva filla perduda enmig de la diàspora i la confusió.
El premi
al millor guió va ser per una altra producció alemanya, “Wilkommen im Westerwald”( Benvingut a
Westerwald) de Tommy Wigard, en recaure el guardó en el reputat guionista Beate Langmaack,
guanyador amb anterioritat de dos prestigiosos premis Adolf Grimme de la televisió estatal
alemanya. Aquest telefilm conta en clau desenfadada com un refugiat iraquià, sempre sota
l’amenaça de la deportació, esvalota una petita localitat amb la seva passió pel country
engrescant un bon grapat de gent.
La gran presència de cintes alemanyes – quatre títols
dels nou telefilms a competició en la Secció Oficial – ha sortit reforçada en un clar predomini
en el palmarès final quan una tercera proposta alemanya, “Es lieght mira uf der zunge” ( El
fals xef) de Kaspar Heidelbach ha obtingut el premi al millor director i també el premi de la
crítica. En aquesta cinta d’època ambientada en els anys de desenvolupament i progrés alemany,
que seguien a una postguerra dura i difícil, mentre es produeix simultàniament l’expansió i
consolidació del mitjà televisiu, un farsant i fraudulent xef de cuina irromp en les llars
alemanyes amb un primigeni programa de cuina televisiu de creixent popularitat i ressò. Aquest
èxit personal es veurà acompanyat amb el pas dels anys per una amarga davallada i la
progressiva desmillora de salut.
Fins i tot la darrera proposta alemanya a concurs,
“Mogadishu welcome” de Roland Suso Richter obtenia una menció especial del jurat de la crítica
al recrear el fet històric del segrest d’un avió alemany a Mallorca el 1977 per un grup de la
banda terrorista alemanya RAF que va recalar a Mogadischu després d’una odissea amb diferents
escales i veure com el capità era assassinat pels segrestadors.
El jurat oficial va
atorgar també una menció especial al telefilm “Grands reporters” del documentalista francès
Gilles de Maistre en què ficcionalitza la història d’una reportera que viatja a l’oblidat país
africà del Txad per fer periodisme de veritat.
Una altra menció especial va ser per
l’actriu Laura Guiteras, coneguda a casa nostra pel seu paper a la sèrie de sobretaula “El cor
de la ciutat” i conductora de la cerimònia de clausura, protagonista del telefilm espanyol
inaugural “Violetes” de Rafael Montesinos al costat de la veterana Mercè Sampietro. Aquesta
melodramàtica cinta, guardonada amb el premi al millor telefilm de part del Jurat Jove,
explica l’empresonament de Júlia (Laura Guiteras), després d’un parricidi que oculta una
situació de maltractaments i vexacions, i la seva relació amb una sensible funcionària de
presons de bon cor, Emma (Mercè Sampietro), que vol ajudar a aquesta infeliç noia com a recurs
per trobar un sentit també a la seva vida, mentre la seva pròpia germana malviu al carrer.
Finalment, el premi al millor curtmetratge de la secció Zoom Jove, que va obtenir un ple
absolut, va ser per l’esplèndid treball espanyol “Chat noir” de Daniel Fibla Amselmen
ambientat en un front en sòl francès durant la 1ª Guerra Mundial que treballa amb els recursos
i les textures del cinema mut. Malgrat l’èxit de la proposta no es pot obviar alguns problemes
tècnics de píxels revoltats durant “Ficció” de Jordí Còdol i Sergi Garcia o els diàlegs
desincronitzats amb els moviments dels llavis de “Implicación” de Julián Quintanilla on, fins i
tot, es crea la sensació de que la pròpia veu de Loles León estaria escamotejada.
En fi,
problemes derivats de confiar cegament a nivell pràctic i, també, econòmic, en la tecnologia
digital per suplir el format pel·lícula. És cert que en format digital es realitzen molts curts
i llargmetratges però encara hi ha moltes cintes rodades en format pel·lícula que perden
qualitat, visió i textura en una projecció digital en pantalla gran. Per acabar, un matís, els
subtítols en català que acompanyaven algunes cintes de la secció oficial arribaven a ocupar una
part inferior de la pantalla al venir projectats en una banda negra que mutilava un percentatge
gens menyspreable de visió.
El Festival ZOOM IGUALADA 2009 s’acomiadava en una cerimònia
de clausura al Teatre Ateneu de la ciutat d’Igualada aquest dissabte 7 de novembre amb
l’entrega de guardons i la concessió del Premi a la Trajectòria Professional a l’octogenària
actriu basca Mariví Bilbao i el Premi Auguri Sita Murt a la jove actriu reusenca Aida Folch,
després que en la jornada inaugural del passat dimecres dia 4 de novembre s’entregués el Premi
a la Trajectòria Professional a Emma Ozores en substitució del grandiós còmic Antonio Ozores.
JURAT OFICIAL Premi al Millor Telefilm: Kinder des sturms, de Miguel
Alexandre Premi al Millor Guió: Beate Langmaack per Willkommen im Westerwald Premi
al Millor Director: Kaspar Heidelbach per Es liegt mir auf der zunge Menció especial
a: Grands reporters (Gilles de Maistre) pel seu llenguatge visual i per la seva
originalitat i recerca de nous elements narratius. Menció especial a: Laura Guiteras, per la
seva emotiva interpretació a Violetes
JURAT DE LA CRÍTICA Premi al
Millor Telefilm: Es liegt mir auf der zunge Menció especial a: Mogadishu
Welcome, per la seva ben aconseguida ambientació i per la capacitat de mantenir la tensió,
tot i que els fets que desenvolupa són coneguts
JURAT JOVE Premi al Millor
Telefilm: Violetes PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE per a Chat Noir, de Daniel
Fibla Amselem
Roda de premsa de Mariví Bilbao, Aida Folch. A l'esquerra Jordi Comellas, director del festival, i a la dreta, la dissenyadora Sita Murt.
