cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA MUJER Y LA PINTURA DEL XIX ESPAOL. CUATROCIENTAS OLVIDADAS Y ALGUNA MS. AUTORA: ESTRELLA DE DIEGO. COLLECCI ENSAYOS ARTE CTEDRA

El llibre d'Estrella de Diego s el seu treball de tesis doctoral iniciat el 1981 quan la bibliografia sobre aquest tema era prcticament un desert. Aquest treball publicat el 1987 dins la mateixa editorial Ctedra, que en el seu moment es podria adscriure a la histria de lart feminista, avui ms aviat coneguda com estudis de gnere, significa una tasca ingent de lautora per burxar ms enll de la histria oficial amb una buidada exhaustiva darxius i bibliografia de lpoca forant el rigor acadmic tot cercant el testimoniatge escatimat i les absncies de la histria. Una investigaci fora intutiva que va portar lautora a optar per all excls i inexistent. El cam obert per Estrella de Diego malauradament no ha estat un cam massa transitat malgrat la seva normalitzaci amb proliferaci dalguns textos i monografies durant aquests trenta anys. El temps ha situat el llibre reeditat ara com una eina fruit del seu temps, com reconeix la mateixa autora, amb un aparell teric ajustat i amb la funci de rescatar dones oblidades i sepultades per la histria. Un valus testimoni considerat com el primer estudi dHistria de lArt Feminista de lEstat Espanyol que lautora, en el prleg del llibre, desitjaria que no sextravis com les pintores oblidades del llibre i que espera que alg reprengui a investigaci.

Tenint en compte la paradoxa de que la dona s ms representada en la pintura que no pas les dones pintores, en un primer captol introductori es fa una histria mundial de la presncia femenina en les belles arts tenint en compte que sovint vivien a lombra dels marits, ja que la solteria era prctica inusual, tant durant lEdat Mitja com en el Renaixement, cas dOnorata Rodiani, Sofonisba Anguissola o Artemisa Gentileschi autora del brutal quadre Judith decapitant a Holofernes (1620) -, fins a la Illustraci amb el predomini de las Acadmies que monopolitzaran lensenyana tolerant dones pintores mimades per la cort com Angelica Kauffmann (XVIII). Amb el segle XIX irromp el feminisme de bracet de leducaci artstica de les dones, sobretot a pasos com Gran Bretanya i Frana on shi troben el nombre ms gran de pintores aix com la qualitat de les obres i la seva adscripci genrica, cas dElisabeth Thompson o Rosa Bonheur, respectivament. Ressenyable s la aportaci nord-americana, ms lliure, amb una nova visi de lart ms lligada a la quotidianitat i al mn ntim de la dona Lilly Martin -.

La primera part del llibre est consagrada a buscar, detectar i ressenyar les pintores espanyoles del XIX, un segle mancat de la Revoluci Francesa aix com de les millores introdudes per la revoluci industrial, en una situaci paradoxal en qu les dones podien ser reines per a la vegada la dona havia de romandre a casa, invisible i dcil, la perfecta esposa i lngel de la llar. Desprs sestudia la irrupci dun feminisme primigeni amb escriptores com Sofa Tartiln defensant la importncia cabdal de leducaci desprs que les modes signifiquen un primer relaxament de costums en un context de proliferaci de tractats sobre educaci femenina ben reaccionaris en qu sesbossa la figura de la dona sotmesa.

La segona part del llibre est consagrat a estudiar leducaci artstica de la dona en uns moments en qu la instrucci en la pintura o el dibuix formaven part de la formaci duna senyoreta, ben b un ornament burgs, tot i que aquest verns tamb incorpori la possibilitat duna feina remunerada. La institucionalitzaci de les Acadmies veu com a finals del XIX la incorporaci daspirants femenines sincrementa - tot i que estiguin excloses de pintar figures humanes, nus - com a resultat tamb de lascens de la burgesia com a classe dominant lligada a la ociositat i al naixement dels marxants i compradors dart com a b ornamental. s el segle de les Exposicions amb presncia femenina a crrec de Antonia Bauelos, Fernanda Francs o Mara Luisa de la Riba, encara que pel que fa a les pintores daquesta centria caldria ressenyar la mediocritat general aix com ladscripci fora general al gnere de les natures mortes, sobretot bodegons, flors i escenes de corral arribant a parlar nicament de la localitzaci de tres nus, dos dells ja en el XX, cas de Mi modelo (1910) de Concepcin Montilla.

Malgrat les analogies amb lestranger, cal dir que a Espanya no hi ha tradici per les cartes i les autobiografies i el resultat a diferncia de fora, s que aqu no shan trobat testimonis de primera m. I mentre a Espanya es discutia si la dona havia de ser o no educada a lestranger les dones artistes constituen les seves prpies associacions. Amb paraules finals de lautora, Totes las comparacions son odioses, per al parlar dartistes espanyoles y estrangeres resulten doblement desagradables.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1018

Joan Millaret Valls

10 de novembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small