JOHN FORD. AUTOR: FRANCISCO JAVIER URQUIJO. EDTORIAL CÁTEDRA. SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS. 384 PÀGINES
L’editorial Cátedra reedita el llibre “John Ford” de Francisco Javier Urquijo dins de la seva col·lecció Signo e imagen/cineastas aparegut l’any 1991 sense afegir cap nova dada ni retocar una coma ni reactualitzar l’obra ni ampliar la filmografia sobre el Mestre de mestres John Ford. L’única diferència ha estat amb el pas del temps el propi disseny de la portada que ha passat del gris al negre mantenint una franja lateral en gris tot canviant la foto original d’un fotograma emblemàtic i en color del seu film irlandès “El hombre tranquilo” (1952) per un fotograma en blanc i negre del western sobre la figura mítica del xerif Wyatt Hearp “La pasión de los fuertes” (1946). De totes maneres, el llibre de Francisco Javier Urquijo segueix essent tant interessant com en un principi i resulta una eina vàlida per a qualsevol cinèfil que descobreixi o vulgui endinsar-se en l’obra del director de clàssics insubstituïbles com “La diligencia” (1939).
L’estructura del llibre està encapçalada per una reflexió sobre l’obra del genial director conegut especialment pels westerns, tot i que va rodar més pel·lícules adscrites a altre gèneres, amb les seves aportacions estilístiques i temàtiques tot dialogant amb obres primordials i de lectura obligada sobre John Ford escrites amb anterioritat pels cineastes Peter Bogdanovich i Lindsay Anderson, Quim Casas, Andrew Sarris o Jean Mitry.
Destaca la rellevància de John Ford en la major reducció de les fonts lumíniques i el contrast en la composició, avançant-se fins i tot a l’expressionisme alemany, amb l’ús també de grans angulars per reforçar la profunditat de camp juntament amb la utilització d’emulsions més sensibles. John Ford va contribuir sens dubte a la consolidació de la narrativa clàssica acadèmica i la seva posterior superació mitjançant la depuració del seu estil amb l’eliminació d’allò superflu. Destaquen els seus genuïns contrapicats amb la càmera arran de terra, la inclusió dels silencis en la banda sonora i el seu mètode de filmar privilegiant la presa única, fruit d’un treball previ d’assaigs, donant marge també a la improvisació com en la famosa seqüència de “La legión invencible” (1949) en què va filmar una tempesta autèntica per reforçar el caràcter dramàtic del moment en un marc tenebrós reforçant la indefensió de l’home enfront del desconegut.
John Ford, que va néixer pràcticament amb l’arrencada del cinema l’any 1895, es va caracteritzat per una uniformitat temàtica al voltant de la colonització nord-americana i les seves reflexions carregades de sentit i lirisme sobre altres moments històrics, amb una debilitat pels retrats familiars i la vida rural, que afavoreixen el seu creixent to crepuscular i desencisat. Encara que s’acomiadés cinematogràficament l’any 1966 – set anys abans de morir – amb “Siete mujeres”, un film testamentari desproveït de qualsevol rampell de nostàlgia tardoral com afirma Domènec Font en un moment en què el director “sembla haver abandonat l’home contemplatiu del balancí en el porxo mentre s’allunya vers el crepuscle amb una elevada dosi de perplexitat, com a bandera” (1).
Després de la significació històrica de Jonh Ford, l’autor esbossa una biografia del director, després dedica un apartat centrat en les escasses declaracions del genial realitzador i un resum de la percepció i visió que la crítica ha tingut de la seva obra. En l’última part del llibre es mostra la filmografia sencera de John Ford amb les fitxes tècniques i artístiques complertes, arguments i comentaris. I s’acaba el llibre amb l’apartat bibliogràfic.
Un director que va rodar prop de 150 pel·lícules i ha estat reivindicat tant per companys d’ofici així com per nombrosos acadèmics, crítics i estudiosos en general només es podria acabar una ressenya de la seva obra parafrasejant les paraules contingudes en el llibre reeditat per Càtedra del desaparegut crític Ángel Fernández Santos, citant al primer crític i després cineasta Bertrand Tavernier concloent que “les modes passen, els cineastes són oblidats, les glòries efímeres s’esvaeixen ban aviat, però John Ford queda”.
(1) Font, Domènec. “La última mirada. Testamentos fílmicos”. Ediciones de la Filmoteca. Colección Textos nº 36. València, 2006
lectures: 2217
Joan Millaret Valls
28 de novembre de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
John Ford: El mestre. Esplèndid article i excel·lent vídeo!
Carles F.
28-11-2009
el llibre el compro segur i aquest docu on es pot aconseguir? qui ho sap??
J.F.
30-11-2009
aquest vídeo està complert, és del canal TCM i dura els 10 minuts que ja estan en aquest enllaç
