cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JOHN FORD. AUTOR: FRANCISCO JAVIER URQUIJO. EDTORIAL CTEDRA. SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS. 384 PGINES

Leditorial Ctedra reedita el llibre John Ford de Francisco Javier Urquijo dins de la seva collecci Signo e imagen/cineastas aparegut lany 1991 sense afegir cap nova dada ni retocar una coma ni reactualitzar lobra ni ampliar la filmografia sobre el Mestre de mestres John Ford. Lnica diferncia ha estat amb el pas del temps el propi disseny de la portada que ha passat del gris al negre mantenint una franja lateral en gris tot canviant la foto original dun fotograma emblemtic i en color del seu film irlands El hombre tranquilo (1952) per un fotograma en blanc i negre del western sobre la figura mtica del xerif Wyatt Hearp La pasin de los fuertes (1946). De totes maneres, el llibre de Francisco Javier Urquijo segueix essent tant interessant com en un principi i resulta una eina vlida per a qualsevol cinfil que descobreixi o vulgui endinsar-se en lobra del director de clssics insubstitubles com La diligencia (1939).

Lestructura del llibre est encapalada per una reflexi sobre lobra del genial director conegut especialment pels westerns, tot i que va rodar ms pellcules adscrites a altre gneres, amb les seves aportacions estilstiques i temtiques tot dialogant amb obres primordials i de lectura obligada sobre John Ford escrites amb anterioritat pels cineastes Peter Bogdanovich i Lindsay Anderson, Quim Casas, Andrew Sarris o Jean Mitry.

Destaca la rellevncia de John Ford en la major reducci de les fonts lumniques i el contrast en la composici, avanant-se fins i tot a lexpressionisme alemany, amb ls tamb de grans angulars per reforar la profunditat de camp juntament amb la utilitzaci demulsions ms sensibles. John Ford va contribuir sens dubte a la consolidaci de la narrativa clssica acadmica i la seva posterior superaci mitjanant la depuraci del seu estil amb leliminaci dall superflu. Destaquen els seus genuns contrapicats amb la cmera arran de terra, la inclusi dels silencis en la banda sonora i el seu mtode de filmar privilegiant la presa nica, fruit dun treball previ dassaigs, donant marge tamb a la improvisaci com en la famosa seqncia de La legin invencible (1949) en qu va filmar una tempesta autntica per reforar el carcter dramtic del moment en un marc tenebrs reforant la indefensi de lhome enfront del desconegut.

John Ford, que va nixer prcticament amb larrencada del cinema lany 1895, es va caracteritzat per una uniformitat temtica al voltant de la colonitzaci nord-americana i les seves reflexions carregades de sentit i lirisme sobre altres moments histrics, amb una debilitat pels retrats familiars i la vida rural, que afavoreixen el seu creixent to crepuscular i desencisat. Encara que sacomiads cinematogrficament lany 1966 set anys abans de morir amb Siete mujeres, un film testamentari desprovet de qualsevol rampell de nostlgia tardoral com afirma Domnec Font en un moment en qu el director sembla haver abandonat lhome contemplatiu del balanc en el porxo mentre sallunya vers el crepuscle amb una elevada dosi de perplexitat, com a bandera (1).

Desprs de la significaci histrica de Jonh Ford, lautor esbossa una biografia del director, desprs dedica un apartat centrat en les escasses declaracions del genial realitzador i un resum de la percepci i visi que la crtica ha tingut de la seva obra. En lltima part del llibre es mostra la filmografia sencera de John Ford amb les fitxes tcniques i artstiques complertes, arguments i comentaris. I sacaba el llibre amb lapartat bibliogrfic.

Un director que va rodar prop de 150 pellcules i ha estat reivindicat tant per companys dofici aix com per nombrosos acadmics, crtics i estudiosos en general noms es podria acabar una ressenya de la seva obra parafrasejant les paraules contingudes en el llibre reeditat per Ctedra del desaparegut crtic ngel Fernndez Santos, citant al primer crtic i desprs cineasta Bertrand Tavernier concloent que les modes passen, els cineastes sn oblidats, les glries efmeres sesvaeixen ban aviat, per John Ford queda.

(1) Font, Domnec. La ltima mirada. Testamentos flmicos. Ediciones de la Filmoteca. Coleccin Textos n 36. Valncia, 2006

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1982

Joan Millaret Valls

28 de novembre de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

John Ford: El mestre. Esplndid article i excellent vdeo!
Carles F.28-11-2009

el llibre el compro segur i aquest docu on es pot aconseguir? qui ho sap??
J.F.30-11-2009

aquest vdeo est complert, s del canal TCM i dura els 10 minuts que ja estan en aquest enlla
Fanaticus01-12-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small