Aquest director i guionista canadenc (Quebec, 25 de juny de 1941) s’ha guanyat una merescuda reputació internacional no només per la llarga llista de guardons que han obtingut les seves pel·lícules, sinó per la seva visió perspicaç i poètica de la societat actual. La seva obra és d’una sinceritat i contundència certament admirables, els personatges de les seves pel·lícules diuen el que pensen sense embuts, reflexionen per tots els costats possibles i no amaguen el pessimisme general de la seva època. Aquí teniu un repàs a la seva obra, invertint l’orde cronològic de la mateixa fins just abans de l’arribada de La edad de la ignorancia: L’any 2003 va escriure i dirigir Las invasiones bárbaras, que va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa, a més de ser candidata a l’Oscar al Millor Guió Original; va guanyar tres César, Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió; també va rebre el Premi al Millor Guió al Festival de Cannes; va obtenir nombrosos Génie (els premis de l’Acadèmia canadenca) i altres 35 premis a tot el món. El 2000 va rodar Stardom, que es va projectar a Cannes fora de competició i va ser seleccionada pels festivals de Londres, Toronto i Vancouver. El 1996 va dirigir Poverty and Other Delights, un telefilm que transcorre al món dels sense sostre. Un any abans, havia realitzat la seva primera pel·lícula en anglès, La verdadera naturaleza del amor. Amb anterioritat, el 1989 va dirigir Jesús de Montreal, guanyadora de dos premis a Cannes, 12 Génie i candidata a un Oscar. Però tot havia engegat amb força l’any 1987, el de la seva consagració, quan va realitzar El declive del imperio americano, que va guanyar el Premi FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, va ser candidata a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa, va obtenir 9 Génie a Canadà i nombrosos premis a festivals internacionals. Després de rodar dos documentals, va realitzar el seu primer llargmetratge, Dirty Money, el 1971, seleccionat per a participar a la Setmana de la Crítica a Cannes. El 1973, Réjeanne Padovani també va participar a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes i al Festival de Nova York. A continuació va dirigir Gina, Comfort and Indifference i Murder in the Family. Actualment teniu en cartell La edad de la ignorancia, film molt recomanable que suposa una autèntica edat de maduresa en la trajectòria d’aquest particular cineasta.
Ep. LAS INVASIONES BÁRBARAS em va impressionar, encara que vaig quedar una mica "tocada" de moral.
Olga
10-04-2008
Per cert, no em penso perdre LA EDAD DE LA IGNORANCIA
Olga
10-04-2008
No conec les seves pel·lícules.
Fran
10-04-2008
Recomano 'La edad de la ignorancia?. És una pel·lícula que et fa pensar (que és molt necessari) i que parla d'un munt de problemes actuals amb un bon toc d'humor (molt irònic i realista).
Q.
16-04-2008
he seguit les vostres recomanacions i he anat a veure "La Edad de la Ignorancia", quina peli més surrealista! i quina sàtira! molt bona!!!
Glòria
18-04-2008
study this dose produced an AUC value for unbound vardenafil 200 fold greater than AUC in humans at the MRHD of 20 mg There was no effect on sperm motility or morphology after single 20 mg oral doses of vardenafil in healthy volunteers Pregnancy Nursing M
shdg
08-05-2008
a , zyrtec, ultram 50mg, propecia, buy zithromax online,
Aquest director i guionista canadenc (Quebec, 25 de juny de 1941) s’ha guanyat una merescuda reputació internacional no només per la llarga llista de guardons que han obtingut les seves pel·lícules, sinó per la seva visió perspicaç i poètica de la societat actual. La seva obra és d’una sinceritat i contundència certament admirables, els personatges de les seves pel·lícules diuen el que pensen sense embuts, reflexionen per tots els costats possibles i no amaguen el pessimisme general de la seva època. Aquí teniu un repàs a la seva obra, invertint l’orde cronològic de la mateixa fins just abans de l’arribada de La edad de la ignorancia: 