L’Antonio és un dels rostres més coneguts del firmament interpretatiu. I que així sigui havent nascut a Benalmádena, és un gran què. Si ens retrocedim fins els seus inicis a l’ofici, ens trobarem amb classes d’interpretació a l’Escuela de Arte Dramático i, posteriorment, amb la seva acceptació al prestigiós Teatro Nacional. Però no va ser fins que el totpoderós Pedro Almodóvar s’hi va fixar, que va començar a fer-se un nom. Així, debutant a Laberinto de pasiones, Antonio Banderas iniciarà una meteòrica carrera que continuarà amb Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios i Átame. The Mambo Kings (Los reyes del mambo tocan canciones de amor) es va convertir en el primer de molts títols que José Antonio Domínguez Banderas havia de lluir anglès, i és que a partir d’aquí, films com Philadelphia, la saga Spy Kids, Four Rooms inflarien el currículum del malagueny. Tot això fins arribar a ser l’Antonio que tots coneixem, l’actor internacionalment famós, el mascle ibèric del que tan orgullosa n’està la pell de toro, el llatí que enamora fins els límits de la bogeria una Melanie Griffith que és capaç de tatuar-se “Antonio” dins un cor. I aquí hem arribat. Evita, The Mask of the Zorro (La máscara del Zorro), pel·lícules que li varen valer sengles nominacions als Globus d’Or, Frida, Femme Fatale i tantes altres, l’han consolidat en el món de la interpretació. L’Antonio, però, mai en té prou, i a més de fer-se un lloc al cinema i al teatre, sobretot musical, com a actor, també s’ha atrevit a posar-se darrera la càmera. Crazy in Alabama (Locos en Alabama) ha deixat pas a El camino de los ingleses, un drama que s’estrena ara i que protagonitza ni més ni menys que Victòria Abril.
L’Antonio és un dels rostres més coneguts del firmament interpretatiu. I que així sigui havent nascut a Benalmádena, és un gran què.