L’estrena més particular de la setmana és, sense cap mena de dubte, Honor de Cavalleria, òpera prima del gironí Albert Serra. Es tracta d’una visió molt personal sobre la llegendària figura de Cervantes, amb influències directes al cinema del japonès Yasujiro Ozu, amb l’absència total de molins de vent i de Dulcinea, i definida pel propi autor com la primera pel·lícula del Quixot feta per gent quixotesca. Els dos protagonistes (el Quixot i Sancho) són interpretats per actors no professionals: Lluís Carbó i Lluís Serrat. Honor de Cavalleria ha estat escollida per participar en la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes que s’inicia el 17 de maig - la presentació serà el dia 19 - i on competirà per endur-se la Camera d’Or. En qualsevol cas però, si aneu a veure Honor de Cavalleria, que us recomanem per l’experiència que suposa, heu de tenir molt clar que es tracta d’una aproximació que es desmarca de qualsevol de les nombroses pel·lícules que s’han realitzat fins ara, bàsicament pels següents set punts:
1. Perquè el poc diàleg que té és parlat en català i amb accent gironí (no us perdeu la forma en què el Quixot crida al seu fidel company, sonant un Sanxu! inclassificable). 2. Per la seva imatge bohèmia i més surrealista que mai. 3. Per la capacitat d’aconseguir una realització pròpia del cinema amb menys recursos dels anys setanta (si ens diuen que és un film rescatat dels setanta ens ho creiem). 4. Per uns Quixot i Sancho particularissims. 5. Pel seu misticisme i les profundes reflexions religioses del Quixot. 6. Pels seus llargs plans fixes (malgrat que més d’un s’adormirà, permet anar creant una pròpia lectura). 7. Per la cirereta del pastís: la presència d’Albert Pla (el que faltava!).
Al llarg de la història, el cinema s’ha apropat en nombroses ocasions al famós relat literari, autors com Orson Welles, Arthur Hiller, Vicente Escrivá, Manuel Gutiérrez Aragón o un voluntariós Terry Gilliam, entre molts altres, han deixat empremta amb les seves adaptacions quixotesques. I és que el Quixot és carn de cinema i tothom hi vol dir la seva...
L’estrena més particular de la setmana és, sense cap mena de dubte, 