Will you stay in our Lover's Story If you stay you won't be sorry 'Cause we believe in you Soon you'll grow so take a change With a couple of Kooks Hung up on romancing
...
Efectivament, és l'inici de la lletra d'una cançó. D'una meravellosa cançó. David Bowie ha explicat diverses vegades que estava escoltant Neil Young i li va sortir un tema molt semblant a un altre del músic i compositor canadenc. Es va convertir en aquest Kooks i li va dedicar al seu fill Duncan (a qui anomenaven Zowie en néixer). La cançó (que formaria part del disc de Bowie, de 1971, Hunky Dory) venia a dir que "t'agradaran les mateixes coses que a mi... t'agradarà el cinema... i seràs tan beneit, tonto (kook), com nosaltres".
Així doncs, estava escrit que Duncan (Zowie) Jones treballaria algun dia al cinema i que li agradaria la ciència-ficció com al seu pare: el primer èxit de Bowie va arribar el 1969 amb la cançó Space Odity, inspirada en la pel·lícula de Kubrick, 2001: una odissea de l'espai. I Bowie, un any després, es va inventar l'alter ego de Ziggy Stardust per endinsar-se en la pell d'un personatge fictici, una mena d'astronauta bisexual anomenat Stardust, guitarrista del grup Spiders from Mars, en una epopeia intergalàctica. The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars no només es va convertir en un dels títols més llargs de la història del pop sino que va crear un autèntic relat conceptual (el tema central era l'apoteòsic himne Starman) i l'àlbum va propiciar una gira espectacular retinguda a Ziggy Stardust: the motion picture (1983).
I, de cop i volta, després d'haver-se convertit fa uns anys en un dels millors realitzadors de publicitat i realitzar, el 2002, el curtmetratge Whistle, Duncan Jones, David Bowie i la ciència-ficció tornen a alinear-se per donar lloc a una "llunàtica" aventura galàctica, amb astronauta incorporat vivint una veritable odissea: és Moon, òpera prima del sempre "fill de...", de 38 anys, nascut a Kent, el Regne Unit, el 30 de maig de 1971.
Uns quants mesos abans de veure's a Sitges aquest 2009, Duncan Jones va presentar Moon al Festival de Sundance, a Utah. I David Bowie era allà, a la premiere de la pel·lícula. Malgrat que no va fer declaracions, com a bon pare hi era. Tot i que, curiosament, no es va quedar a la projecció de la cinta ni a la festa posterior. Per cert, festa i pel·lícula les va pagar la productora de la dona d'Sting, Trudie Styler. Vinguin d'on vinguin els diners per fer la pel·lícula, el cert és que Duncan Jones no va obtenir males crítiques amb el seu film. Com la majoria de produccions de ciència-ficció s'hi poden trobar referències a 2001 o Solaris però amb les influències de les idees actuals sobre l'ús d'energies renovables.
És inevitable (alhora que absurd i innecessari) desvincular la vida i obra d'aquest jove cineasta de la vida i obra del seu pare. Ambdues trajectòries es relacionen des de molts punts de vista, entre ells, el cinematogràfic i el musical. Només queden per resoldre dos enigmes: és tan fan David Bowie de grups com Metallica o Nine Inch Nails (en especial, del seu àlbum de 1989, Pretty Hate Machine), com ho és Duncan Jones? És probable que després de Moon Zowie continui dirigint. Però, quan acabarà el període d'hivernació de Bowie i el metge li permetrà tornar a gravar? Conformem-nos, de moment, amb la publicació en CD i DVD, fa dos mesos, de la seva actuació, de 1999, al programa Storytellers, del canal televisiu VH1, on, per cert, no hi apareix la cançó Kooks.
Realment és molt curiós el seu treball!!! Haurem de tornar a escoltar i veure l'obra del Sr. Jones. El teu article m'ha fet a tornar a interessar-me per aquest autor. Gràcies
A.J.Z.
06-10-2009
Realment és molt curiós el seu treball!!! Haurem de tornar a escoltar i veure l'obra del Sr. Jones. El teu article m'ha fet a tornar a interessar-me per aquest autor. Gràcies
A.J.Z.
06-10-2009
sempre Bowie
N.
07-10-2009
Moon em sembla una proposta interessant. Una bona òpera prima.
